Cal votar futur per a les persones

Clam multitudinari contra les retallades a Barcelona el 14N

Les eleccions al Parlament de Catalunya del proper diumenge 25 de novembre són determinants, com totes les eleccions, per al futur de les persones que viuen a Catalunya. Diumenge hem de triar qui volem que governi Catalunya durant els propers quatre anys. Bé, sempre i quan sigui un govern honest i no faci com CiU i Artur Mas que només han governat dos anys, convocant noves eleccions únicament per un interès partidista. Busquen una majoria absoluta per fer el que vulguin. Ens recorda una mica al trampós que, quan veu que no guanya, decideix tornar a començar la partida per veure si ara guanya de veritat.

Diumenge triarem un nou govern. I per molt que ens cantin des de l'independentisme, el proper govern haurà de gestionar Catalunya, la sanitat pública, l'educació, l'atenció social, la lluita contra l'atur, la reactivació econòmica, la lluita contra la pobresa, les infraestructures de país, etc. Diumenge podrem optar entre els qui ens venen un futur de país, d'estat independent, sense que les persones hi comptin per a res, i uns altres que juguen contínuament amb Catalunya, utilitzant-la com a recurs partidista per a Espanya, sense que tampoc hi comptin per a res les persones. Queda l'opció socialista, del PSC, l'alternativa sensata al desgavell d'interessos partidistes disfressats d'interessos nacionals.

Votar al PSC és votar pel futur de les persones. Perquè no podem oblidar que un país no és res sense les persones que hi viuen. El futur d'un país és només el futur de les persones, que puguin aprendre en condicions i en pla d'igualtat, que tinguin una bona salut i una sanitat pública que els allargui la vida i no que la retalli, amb una atenció social que no deixi a ningú exclòs de la societat. El futur d'un país és fer tot el possible perquè l'atur no sigui un drama estès arreu de Catalunya. Artur Mas i CiU, que ara parlen d'un futur de color de rosa per a Catalunya amb la independència, no han pres ni una sola mesura en dos anys per lluitar contra l'atur. Bé, van prometre reduir a la meitat l'atur i el que han assolit és que cada dia a Catalunya hi hagi 250 persones més aturades.

El PSC proposa per als propers quatre anys un govern de les persones i per a les persones, perquè ningú a Catalunya es quedi sense futur. I ho farem retirant injustícies com el copagament de l'euro per recepta o l'increment de llistes d'espera, i comprometent-nos a recuperar la despesa en sanitat i en educació existent abans de l'arribada del govern de CiU. Farem que cap infant es quedi sense la possibilitat de tenir accés als menjadors escolars, i evitarem que cap infant vagi a l'escola sense llibres ni material escolar, per manca de recursos familiars.

Modificarem l'estructura fiscal perquè no pot ser que els qui més tenen i més guanyen no paguin el que els hi pertoca. Recuperarem l'Impost de Successions per a les herències més grans, però també implantarem impostos innovadors com, per exemple, als beneficis de les entitats financeres, per l'abocament de CO2, pels materials més contaminants o, fins i tot, per als aliments que generen obesitat i malalties cardiovasculars. En la mateixa línia, no deixarem a cap persona de Catalunya sense un ingrés mínim garantit. És inadmissible que la pobresa creixi a Catalunya, retornant-nos a situacions com les de 50 anys enrere, sense que els governs de dretes del PP a Espanya i de CiU a Catalunya facin res.

Farem tot el possible per reactivar l'economia i per crear llocs de treball, amb mesures com la bonificació del 50% de les quotes empresarials de la seguretat social per a les noves contractacions, i amb un pla de xoc contra l'atur juvenil. El futur d'un país no passa per tenir més de la meitat dels joves a l'atur. I ajudarem a les empreses a invertir en el seu futur, recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), perquè Catalunya no té futur sense unes empreses sòlides, internacionalitzades i productives.

Diumenge Catalunya es juga el seu futur, entre el partidisme que juga amb els somnis de la gent, i el PSC, que volem i proposem futur per a les empreses, entitats i persones de Catalunya.



Montserrat Capdevila Tatché
Candidata del PSC, n.9 per Barcelona, a les eleccions al Parlament de Catalunya

Aquest article ha estat publicat el 21 de novembre de 2012 al Diari de Sabadell

L'Auca del 25N (per Jaume Valls i Vila)

AUCA D’UNES ELECCIONS ON ANEM AMB CONVICCIONS

Vet aquí com Convergència

s’apuntà a la independència

i en Mas avança eleccions

pensant en augmentar escons

aplegant l’electorat

d’entre el català emprenyat.

Volen que ens oblidem

de tot allò que paguem

amb la pèssima gestió

de Convergència i Unió:

que ha degradat de valent

sanitat i ensenyament.

Era el govern dels millors?

No senyor. Ni de bon tros

Cada dia més atur

i un futur molt més fotut

que el Govern ha retallat

qualsevol servei  preuat.

Volen l’Estat Català

sense dir com es farà.

Atien l’odi amb Espanya,

Europa els fa mala ganya,

i d’aquest joc dels disbarats

volen treure’n  diputats.

Sobirans, nacionalistes,

bledes, independentistes,

i una munió d’arribistes

els trobareu a llurs llistes:

No hi ha pa per a tant fuet,

el “xoriço” nostradet.

Quan se’ls abaixi el “souflé”

i hagin fet el  “paripé”

tornarà aquesta genteta

a fer la “puta i la ramoneta”

agafant-se a la senyera

per amagar la cartera.

A Barcelona i Madrid

la dreta està traient pit :

Tot és fum, tot és teatre,

xuleria entre matons,

veiam qui la té mes grossa

la bandera dels collons!

Els banquers pixats de riure,

en Millet rebent honors

i tota aquesta disbauxa

pagant els treballadors

que de tants estafadors

ningú no va a la presó

Perquè la dreta companys

de la confusió en treu guanys

patriotes d’aquí o d’allà

ens volen fer barallar

mentre pacten acabar

amb l’estat del benestar.

Des del Partit Socialista

no perdem la gent de vista

lluitem per la solidaritat

amb treball i dignitat,

volem el federalisme

que és unió i llibertat.

Volem uns impostos justos

que pagui més qui més té

Volem treball per als joves

que han de marxar a l’estranger

Volem justícia social

i una sanitat com cal.

Per defensar Catalunya

fem fora aquesta gardunya

de Convergència i PP

Tots amb en Pere Navarro

ni independència ni marro

socialisme de debò!

Proclamem als quatre vents

que som més i som valents

molts més que tants arribistes

som i  serem catalanistes

i lluitem per un país

més lliure, digne i feliç.

L’ha escrit en Jaume Valls I Vila

socialista de primera fila.

a Terrassa, 8 de novembre 2012

Per què el 25N cal votar Pere Navarro

Benvinguts i benvingudes a aquest pavelló del Sud de la ciutat de Sabadell, gent de tota la comarca i de tot Catalunya!

Com sabeu, una zona que m'estimo especialment, sobretot per la seva gent, molt bona gent!

Estem aquí dos anys després una altra vegada per fer campanya, en aquesta ocasió pel Pere Navarro, ... i per què dos anys després?

Doncs perquè després de 2 anys de governs de dretes, les polítiques del govern d'Artur Mas han fracassat:

Perquè dos anys després tenim una Catalunya:

+ retallada

+ aturada

+ endeutada

Amb més pobresa, menys consum i amb una economia aturada... que demostra el fracàs de les retallades.

I ara, amb la falsa il·lusió de la independència ens vol fer creure que tot se solucionarà...

Davant d'aquesta ofensiva de les dretes nacionalistes, que amb les banderes volen tapar els veritables problemes de la gent, de les persones que pateixen la cruesa de la crisi.

Que el que volen aconseguir és una majoria absoluta per fer més retallades, per això hem de plantar cara:

·       Per treure el copagament sanitari, per reduir les llistes d'espera

·       Per donar suport de debò als emprenedors que generen llocs de treball

·       Per fer un pla de xoc contra l'atur juvenil i l'atur de llarga durada,

·       Per fer una acció ràpida per evitar els ERO i reactivar la indústria, veritable motor econòmic del país.

·       Per dir prou a les retallades en educació, que només signifiquen més exclusió.

·       Per garantir que cap infant es quedi sense menjar, educació, sanitat o habitatge digne... o que els joves no puguin estudiar FP o anar a la universitat perquè no s'ho poden pagar...

Per poder fer tot això, perquè aquest pretès somni de país que ens venen com l'elixir màgic que tot ho cura, no es converteixi en el veritable malson dels catalans i de les catalanes.

I demà 14N hem de sortir al carrer a donar suport a la mobilització social en contra de la reforma laboral, veritable arma de destrucció d'ocupació com hem pogut constatar, i de totes les retallades i malestar que viu la gent.

Cal que el 25N sortim tots a votar, a dir ben alt i ben clar amb el vot que ja n'hi ha prou! Que sortim a votar Pere Navarro, que sortim a votar socialista... Sí, tothom diu que ho tenim difícil, sí, que està complicat, sí, però podem, si fem com l'Osasuma, (vermellones) i sortim a suar la samarreta i a deixar-hi la pell per demostrar que podem.

I amb alcaldes i alcaldesses com Bustos, i totes les que avui ens acompanyen, com el mateix Pere Navarro es pot constatar que és possible, que el que diem, ho fem allà on estem governant.

Intervenció proposició de llei de suport a l’emprenedoria, als autònoms, la petita i la microempresa de Catalunya

Transcripció de la meva intervenció al ple del Parlament del dia 23 de maig de 2011 

Moltes gràcies, honorable presidenta. Saludem el secretari general, el senyor Colet; també la senyora Mola, de Foment, i el senyor Duarte, de la CTAC. Ens congratulem, doncs, que ens acompanyin en aquest debat d'avui, en el debat sobre aquesta Proposició de llei de suport a l'emprenedoria, als autònoms, la petita i la microempresa de Catalunya.

De fet –s'ha dit però volem tornar-ho a recordar–, fa un any i mig, divuit mesos, que el Govern de Convergència i Unió va prometre, va predicar, va explicar –de fet, ho havia fet en campanya–..., fer molt pels emprenedors, fer molt pels autònoms. De tenia un capítol, en el seu programa, específic d'autònoms. I, de fet, després ha anunciat i ha predicat, doncs, fer encara més. I facilitar les noves activitats econòmiques. Però, a l'hora de la veritat, els fets ens demostren que no només no ha fet res pels emprenedors i pels autònoms, sinó que, a més, ha eliminat els ajuts i els programes de promoció de l'emprenedoria que estaven en marxa i que eren, doncs, patent del Govern d'esquerres.

Els enumero: ha desmantellat la xarxa pública de creació d'empreses, la xarxa pública de creació d'empreses anomenada també Inicia; així com totes les polítiques públiques per a la promoció i la consolidació d'emprenedors en l'àmbit català; més del 80 per cent dels dispositius de promoció territorial han tancat o estan en fase de tancar; però també ha eliminat aquell famós POA, aquí ho vam denunciar, el Programa d'Ocupació Autònoma, el gener del 2012, sota l'excusa que s'havia de reformular –i encara no en sabem cap notícia, d'aquesta reformulació–, però sí que, mentrestant, sabem que Catalunya és l'única comunitat autònoma que ha rebut els fons, 11 milions d'euros ingressats el juny del 2011, però que no sabem amb què i com s'han aplicat; però, a més a més l'incompliment amb les mesures de finançament que aquí se'ns han anunciat a través..., el finançament d'emprenedors a través de l'ICF, que sabem que té només 30 per cent d'execució, però que, a més a més, per les bases estan exclosos específicament els emprenedors i els autònoms. Per tant, les partides econòmiques dedicades a això sabem que estan en via morta, i no ho sabem també amb el darrer anunci sobre un nou ajust més retallades. Per tant, els fets ens diuen el revés del que es manifesta.

Però, a més a més, avui, i també el senyor Amorós ho deia, vuit de cada deu projectes emprenedors continuen sense finançament, i cap euro –cap euro– propi, aportat per la mateixa Generalitat de Catalunya per fer polítiques adreçades a suport per als emprenedors. I, bé, van prometre en campanya, sí, fer bons patriòtics dedicats a finançar projectes emprenedors. Però un any i mig després no en sabem cap notícia.

 

I sobre tràmits, es van anunciar unes lleis òmnibus que solucionarien tots els problemes de les tramitacions amb tothom. Bé, avui se'ns queixen els emprenedors, les petites empreses i també les grans, que Catalunya estem a la cua i continuen havent-hi moltes traves, s'embussa tot, tots els tràmits són molt lents. Per tant, no entenem, ben bé, per què van servir aquelles lleis, sinó per satisfer només uns determinats interessos.

També, ho deia el senyor Amorós, s'ha anunciat aquí al Parlament, en diverses ocasions, la imminent presentació d'una llei d'emprenedoria, també l'aposta de la posada en marxa d'aquest Programa d'emprenedoria, en el senyor Luna tant en parla, la senyora Borràs tant en parla, i nosaltres només tenim coneixement d'una nota de premsa del 13 de març del 2012, en què es presenta aquest programa «Catalunya emprèn», però només en sabem la nota de premsa i, en tot cas, ens congratula que s'agafi per presentar aquest programa una patent, en aquest cas del PSC, que l'octubre del 2010 les seves propostes per Catalunya presentava aquest programa «Catalunya emprèn». En tot cas ens reconforta que ens agafin la patent d'aquest programa i, de fet, després relacionaré part dels seus continguts i objectius.

Però, a més a més, també sabem que tenen, que van fer, i ha costat 55.800 euros d'una consultora fer un programa específic adreçat als emprenedors i als autònoms, però que també sabem que està al calaix, aquests diners, 55.800 euros, potser podrien servir per posar en marxa i donar suport a projectes emprenedors, o d'autoocupació? Així ens preguntem.

Per tant, ja comença a ser hora de fer una política integral per a l'emprenedoria i l'autoocupació que fomenti de veritat tots els aspectes essencials que afavoreixen la creació d'empreses, la formació, l'assessorament, l'assistència tècnica, que donin impuls definitiu a les línies de l'ICF i d'Avalis per garantir aquest finançament i aquesta liquiditat que avui no són una realitat.

També amb la creació de les llicències famoses d'exprés, o les societats exprés, perquè encara això és un llarg i tortuós itinerari, i es resolguin les desavinences. És obligació del Govern resoldre les desavinences i fer de mitjancers perquè es produeixin els acords, i es compleixin els acords parlamentaris per tirar endavant el Consell Català del Treball Autònom com a eina veritable de concertació social.

 

Per tant, creiem, veiem absolutament encertada la presentació d'aquesta proposició de llei del Grup d'Esquerra Republicana, de fet la compartim en part, és també la nostra voluntat de tirar-la endavant. I també, òbviament, volem participar en la seva millora amb les aportacions que els deia d'aquest programa que el 2010 presentàvem, ens presentàvem davant dels catalans que es deia «Catalunya emprèn», i amb tots aquells elements també de millora que des de llavors ençà fan falta, perquè, en aquest sentit, doncs, cal parlar de la responsabilitat patrimonial il·limitada, la millora de la fiscalitat o les cotitzacions parcials, o bé els sistemes públics de finançament, perquè en necessitem, i en aquest sentit, dir-li, senyor Luna, que els marcs legals també serveixen, creiem nosaltres fermament, per establir valors i models del país que volem, i una llei que és la base en els quals s'hi reflecteixen. Per tant, sí, ha de contenir valors i model, el model i els valors del nostre país.

Perquè, en aquest sentit, com deia, també creiem que calen mesures de foment, de sensibilització en el marc universitari, en el marc educatiu, en tots els marcs possibles, de prestigiar també en l'àmbit, com aquí també es recull, en l'àmbit dels mitjans de comunicació, d'acompanyament, aquesta xarxa Inicia que tothom en parla, però a l'hora de la veritat l'estan desmantellant. O també, en aquest sentit, tot el lligat a l'emprenedoria de comerç urbà, que també s'estan desertitzant molts eixos comercials, i és una línia possible. O els incentius fiscals, o mesures per reduir les càrregues administratives, ho deia també el senyor Amorós, o tot el que és la carpeta electrònica, i els gestors de referència, siguin financers o siguin d'altres tipus, hi ha d'haver un gestor a l'Administració perquè és cap a dintre l'Administració que al final ha de fer la tramitació, i també cap a fora que pot fer de mitjancer amb tota la resta d'organismes. Per tant, hi ha d'haver una finestreta única, una persona, un consultor, un assessor per a aquest emprenedor que té la seva idea, però que no sap com tirar endavant.

Per tant, atès que aquesta proposició de llei recull o presenta part de mesures que coincideixen amb les nostres voluntats, creiem que cal abordar-la avui i aquí, perquè ja no ens serveix esperar més. Perquè, ja no serveix continuar sentint com es predica, el que, de veritat no és practica de cap de les maneres, perquè en aquest sentit, en aquests moments també l'emprenedoria, l'autoocupació, el treball  autònom és una de les poques sortides que avui poden tenir les persones aturades.

Jo crec que aquesta expectativa, des d'aquest Parlament, tenim l'obligació de tirar endavant i poder oferir als catalans i a les catalanes. Per tant, nosaltres, sí que donarem suport per tirar endavant aquesta llei, i votarem en contra de les esmenes a la totalitat.

Supressió del finançament dels programes d'ocupació que fan els municipis

Quina és la incidència que pot tenir per als municipis la quasi supressió dels programes relacionats amb les polítiques actives d'ocupació (formació, aodl, tallers oficis, etc.)?

La supressió del finançament de les polítiques actives d’ocupació que fan els municipis és una tragèdia. Desapareix la primera línia d’atenció per a les persones aturades, que no tindran cap recurs que doni sortida a la seva desesperada situació.

Això pot significar el col·lapse de les oficines de treball de la Generalitat de Catalunya, que no sabran què fer amb els aturats i aturades que hi acudeixin, perquè no hi haurà cap dispositiu per derivar-los. És especialment preocupant per a aquelles persones que ja no perceben cap prestació, donat que a moltes se’ls priva l’accés a la Renda Mínima d’Inserció, i ara no tindran cap dispositiu que els pugui acompanyar en el seu procés de reinserció laboral, ja sigui des de la formació per a l’ocupació, l’emprenedoria o l’adquisició de noves competències transversals que el mercat de treball avui els demana.

El paper dels ajuntaments en les polítiques actives d’ocupació històricament ha estat clau, però especialment els darrers tres anys de la crisi ha significat mantenir la cohesió social. Deixar de tenir plans d’ocupació, tallers d’oficis, formació per a l'ocupació i AODL significa més atur, persones sense cap mena de recurs ni d’atenció, és a dir, les persones més febles de la societat i del mercat de treball sense possibilitats de ser acompanyades cap a processos de formació i d’inserció laboral. En definitiva, alt risc d’exclusió social, trencament de la cohesió i retard en el procés de reactivació econòmica.

Els governs de l’Estat i de la Generalitat haurien de ser conscient que sense aquestes polítiques, es deixa penjades les persones amb més dificultats, i sense elles no es podrà construir la recuperació econòmica. A banda, de deixar desemparats els ajuntaments. Des del meu punt de vista, una greu irresponsabilitat.

Mocions sobre polítiques actives aprovades al ple del Parlament:

Moció 106/IX del Parlament de Catalunya, sobre el suport a les entitats del tercer sector social i el garantiment del programa d’orientadors i promotors de les oficines de treball de la Generalitat i dels llocs de treball del mercat laboral protegit  Tram. 302-00149/09
Ple del Parlament Sessió núm. 34, 07.06.2012, DSPC-P 58 Publicació: BOPC 331

Moció 108/IX del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques contra l’atur
Tram. 302-00151/09
Ple del Parlament Sessió núm. 34, 07.06.2012, DSPC-P 58 Publicació: BOPC 331

Interpel·lació al Govern sobre les polítiques en matèria de cohesió social i reactivació econòmica arran dels PGE2012

Fa un any vaig fer una interpel·lació al Ple del Parlament. En aquell moment denunciàvem la inacció del SOC, que estava aturat. Hi havia aleshores 611.269 persones aturades registrades.

Avui, ja en són 638.247 (+26.978 que fa un any). D’aquestes, 267.617 (42,3%) ja no cobren res. Aviat arribaran a ser-ne 300.000 segons l’estudi de la Creu Roja.

I avui interpel·lem el govern per l’extrema preocupació que ens ha generat conèixer que els PGE2012 fan una forta estocada als serveis per a l'ocupació i la reactivació econòmica a Catalunya.

Els recursos que l’Estat hauria de transferir a Catalunya per als serveis que permeten acompanyar aquests 638.247 aturats en el seu procés de reinserció o en la generació d’ocupació han caigut gairebé un 58%. I s’ha eliminat el Fons d'Integració d’Immigrants. La cohesió social està en risc.

Catalunya ha perdut 278 M€ per a l'ocupació i la sortida de la crisi. I no els hem sentit dir res. Només hem sentit el Conseller Mas-Colell reclamar els diners de la DA tercera per a inversions (219M€) ho ha de fer, però és prioritari reclamar els diners per fer polítiques de reactivació per als aturats, per a les persones.

Sense elles no podrem construir la recuperació.

Perquè veiem que a Europa els serveis d’ocupació faciliten principalment dues coses essencials: les rendes de suport i les polítiques actives d’ocupació mentre busquen una nova feina, i aquestes polítiques les fan els governs i els actors socials, mitjançant el diàleg i l’acord social.

Perquè els recursos humans d’un país són cabdals per a la confiança econòmica i per aconseguir  la competitivitat i el valor afegit del seu sistema econòmic.

Perquè la comissió Europea ho acaba de recomanar...

·       Reforçar les polítiques d’ocupació de cada país.

·       Assenyalar uns àmbits de reforma essencials per fer que els mercats laborals siguin més flexibles i integradors.

·       Creació d’un autèntic mercat laboral a la UE per millorar la mobilitat laboral i la connexió de les ofertes de treball amb qui busca feina.

·       Reforçar la coordinació i el seguiment de les polítiques d’ocupació a escala de la UE.

Així, hem constatat que

Els PGE del 2012 són una tragèdia per a la política d’ocupació

El govern del PP castiga Catalunya amb els PGE 2012, que són un cop brutal a les polítiques actives per a l’ocupació, en flagrant contradicció amb el que necessita el sector productiu i la sortida de la crisi, va a l’inrevés del que es fa als diferents països d’Europa.

El govern del PP es carrega el model de l’anomenada Estrategia Espanyola d’Ocupació del 2011 per un model desconegut. I deixen en paper mullat l’Estratègia Catalana i el PDPA Catalunya .... i el paper del SOC.

Per una banda, sembla que de moment mantenen les polítiques passives com al 2011, encara que tot fa pensar que es pressuposten a la baixa, ja que si com ens han anunciat, l’atur continua creixent com ho està fent fins ara, acabarà essent deficitari amb el consegüent impacte en l’augment del dèficit públic, fet que posarà en qüestió el model i pot obrir la porta a debats per una nova configuració que suposi la seva reducció.

Per altra banda, suposen una impressionant reducció de la despesa en  serveis d’acompanyament cap a l’ocupació a les empreses i a les persones, retallen les anomenades polítiques actives. És significativa la reducció del volum de les transferències al 2011 a les CCAA, de 54,7% del recursos disposats el 2011.

S’obliden la participació, el diàleg i l’acord social, i els compromisos de transferència de com a mínim el 75% dels recursos de l’any anterior tal com es va establir en el moment dels traspassos de competències a Catalunya queden en res... Unilateralment el govern del PP ha deixat de respectar l’acord.

També queda en ben poca cosa el PDPA que el conseller i la directora del SOC han presentat arreu.

En definitiva els PGE 2012  allunyen Espanya i Catalunya del model europeu de gestió dels serveis d’ocupació i de la protecció de la desocupació, ho fan sense deixar clar cap a on es va, sense dir quin és el seu model de gestió dels serveis d’ocupació en el futur.

Amb tot això, la Generalitat de Catalunya i el SOC tenen una nova configuració pressupostària després del projecte de PGE 2012.

El Pressupost 2012 de la Generalitat, encara  pendent de consolidar és:

Remuneracions del personal                 51.383.646,23

Despeses corrents de béns i serveis      39.351.199,80

Despesses financeres                                             0,00

Transferències corrents                           336.392.480,13

Inversions reals                                          12.841.340,50

Transferències de capital                                    36.600,00

Variació d’actius financers                           5.030.0000,00

Variació de passiu financers                                       0,00

La despesa máxima transferible dels PGE 2012 és de:   200.025.253,00

És a dir després de conèixer el projecte dels PGE 2012 i les propostes de MEySS a la Conferència Sectorial d’Ocupació s’han de reduir les previsions de transferències a la Generalitat previstes en els seus pressupostos de 2012 en -136.367.727,13

                                                                                

Un 40,5% menys d’ingressos en transferències de les pressupostades.

D’altra banda també hem de tenir en compte que la Generalitat en els seus pressupostos inicials sempre  pressuposta  molt per sota de las transferències reals, en aquest moment també  ens cal considerar  que las transferències efectives en matèria de polítiques actives en el 2011 foren de 471.264.588 euros, és a dir, que efectivament  disminuiran les aportacions de l’Estat  en el 2012 respecte del 2011 en:  -271.239.335,00, un 57.56% menys en les transferències reals.

Mirant l’assignació funcional dels crèdits dels PGE 2012 s’estructuren en tres blocs: serveis  d’acompanyament a l’ocupació (orientació, plans d’ocupació, suport a la discapacitat, etc), Formació Professional, i modernització dels Serveis a l’ocupació.

En concret disposarà per blocs dels següents crèdits:

El primer Bloc de Serveis a l’Ocupació s’assignen 46.725.179 euros, en el 2011 eren 231.841.461 euros, han caigut els ingressos en 186.116.282 euros, uns  menys recursos del  79.93% . Els operadors d’aquets recursos eren principalment la mateixa Generalitat, els Ajuntaments eren els preferents, i les entitats vinculades a l’ajut a l’integració laboral de les persones amb alguna discapacitat.

El segon Bloc de la Formació Professional s’assignen 140.129.4525 euros, en el 2011 eren 217.399.001 euros, uns menys recursos del 35,4%. Destacar que la formació per ocupats disminueix en un 71,71% (son els que la financen amb la seva quota cada mes), en un 48,4% el programa Suma’t (gestionat pels Ajuntaments) i només es manté (només es redueix un 4,05% la formació per desocupats

(en són els operadors les acadèmies o centres col·laboradors).

Finalment la Modernització del SOC, els recursos per la seva transformació, són de 4.349.589 euros, - 6.174.537

El SOC segons les nostre estimacions ja ha disposat ( Boscos, suport a la discapacitat, i plans d’ocupació en suport a l’activitat del SOC) de tots els crèdits transferits  del Bloc d’Ocupació, en concret uns 62.232.415 euros , és adir que en aquesta matèria el SOC te un dèficit de 15.507.236 euros.

En termes de plantilla el SOC te 1.4000 llocs de treball, 150 orientadors, 150 promotors, i 400 en plans d'ocupació. Ara estan en perill de forma immediata  els 300 de plans d'ocupació per a fer tasques del SOC i el juny 150 promotors als qui els acaba el finançament dels seus contractes.

Tot això vol dir que:

·       La reducció de la transferència dels PGE trenca l’equilibri pressupostari  de la Generalitat en el seu pressupost ja aprovat per al 2012, en -136.367.727,13. I en 271.339.335 euros en transferència efectiva i que s’esperava consolidar.

·       El  SOC avui  ja ha disposat per sobre del crèdit disponible en bloc de serveis a l’ocupació, i per tant és veurà sense recursos reals el pla d’atenció personalitzada als desocupats per al 2012 .

·       El dispositiu de gestió del SOC, els seus recursos humans i la seva compra de béns i serveis, que segons pressupost és de  90.734.846,03 passaran de gestionar el 2011 uns  471.264.588 euros a  només 200.025.253 euros, en definitiva, passaran d’una ràtio del 20% el 2011, ja molt alta, a una ràtio insostenible el 2012 del 45%.

·       També una recentralització de les polítiques actives, que ja vam veure amb la Reforma Laboral.

Preguntes

·       Conseller, què pensa fer davant d’aquesta nova agressió del govern del PP a les polítiques d’ocupació i a la cohesió social a Catalunya, que posa en risc la recuperació econòmica? q  deixa descoberta la primera línia de servei als aturats (el coixí que aguanta la cohesió social) amb aquesta reducció 54,8% de transferències de recursos per a Catalunya?

·       Què els dirà als aturats, on han d’anar a buscar feina? Com pensa donar servei als 638.247 aturats? Què els oferirà als 267.617 sense cobertura? I als que tenen més dificultats? sobretot joves sense formació i + grans de 45? Ni PIRMI, ni plans d’ocupació...

·       Com pensa desenvolupar el PDPA? Amb qui?

·       I als CET? Què els pot dir molts d’ells escanyats ja a hores d’ara? I a les entitats del tercer sector, els ajuntaments, tots ells a primera línia i es queden sense cap dispositiu?

Conclusións i propostes:

El SOC necessita una solució d’emergència per evitar el col·lapse, donat que té un increment de demanda de les persones en atur i una molt important davallada de recursos.

I per això cal en primer lloc crear amb urgència una Comissió parlamentària específica amb tres objectius molt clars:

Plantejar propostes concretes  perquè els parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats aconsegueixin per la via d’esmenes a  la Llei de pressupostos de l’Estat per 2012  que la reducció de recursos en el 2012 per polítiques actives no sigui superior al 75% del que van ser transferits en el 2011 tal i com va comprometre’s en el moment de la seva transferència per l’Estat.

·       És debatrà i és proposarà una definició dels objectius prioritaris atendre, en especial la necessitat de donar suport a la creació d’ocupació i als col·lectius amb necessitat de suport actiu en la seva recerca de feina. Així com una reordenació de l’execució dels recursos disponibles a l’efecte de garatir-ne no sols la seva màxima eficàcia sinó també per lo minsos que son la seva màxima eficiència.

·       Es debatrà i és proposarà una agenda per la reorganització i estructuració de la política ocupacional que doni prioritat a la col·laboració entre el sector públic i el sector privat.

·       Reorganització d’acord amb la prioritat política que té l’ocupació fruit de la demanda social. Reorganització també dels seus instruments principals: el Pla d’ocupació de Catalunya i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

·       També cal que el Govern lideri amb la seva acció proactiva  tots els actors socials i els grups parlamentaris en una acció política vers el Gobierno de España i cap a la Unió Europea per evitar que Catalunya no tingui uns serveis ocupacional com hi ha a tot Europa, més importants que mai en un moment en què l’atur ens està colpejant molt per sobre de les mitjanes europees.

Catalunya ha perdut 278 milions per ajudar a l'ocupació i a sortir de la crisi, vostès han de decidir: volen estar al costat del "neolliberalisme del PP o volen defensar les polítiques d'ocupació a Catalunya en la línia de les que es fan a Europa? Es posen de costat dels ajustos abusius sense prioritat social o al costat de les persones, dels catalans i les catalanes?

Missatge del Dia Internacional de la Dansa 2012

Celebrem la inacabable coreografia de la vida

Per Sidi Larbi Cherkaoui

Al llarg del temps, al llarg dels anys, el que perdura per sobre de tot és art. L'art sembla ser allò que deixa la humanitat als seus hereus -ja sigui a través d'edificis, llibres, quadres o música. O moviment, o dansa. En aquest sentit, crec en la dansa com el més actual, la lliçó d’història més actualitzada, ja que està en una constant relació amb el seu passat més recent i només es pot produir en el present.

D’alguna manera, la dansa no coneix fronteres igual que d’altres arts. Encara que certs estils tracten de limitar o treballar dins d'un marc, el moviment de la vida, la seva coreografia i la seva necessitat de fluir: es tracta d'assumir el control ràpidament, permetent que certs estils es barregin amb d’altres. Tot es relaciona amb tot, naturalment, i la dansa s'instal·la només en l'espai que pertany al present, en constant canvi.

Jo crec que la dansa pot ser una de les formes d'expressió més honestes, per això hem de valorar-la i conservar-la: perquè quan la gent balla, ja sigui en una funció de ballet, una lluita de hip-hop, un espectacle contemporani underground, o a la discoteca, rara vegada hi ha falsedat o màscara. Les persones es reflecteixen les unes a les altres constantment, però quan ballen, el que més reflecteixen és, potser, aquest moment d’honestedat.

En moure’ns com d’altres persones, en moure’ns amb d’altres persones, i en veure-les moure’s, és com millor podem sentir les seves emocions, pensar els seus pensaments i connectar-nos amb la seva energia. És, potser aleshores, quan millor i més clarament podem conèixer-los i entendre’ls.

M’agrada pensar en l’espectacle de dansa com en una celebració de la coexistència, com una manera de donar i crear espai i temps per als altres i per a nosaltres mateixos. Tendim a oblidar-ho, però la bellesa subjacent de l’espectacle en viu resideix, principalment, en la convergència d’una massa de persones, assegudes una al costat de l’altra, compartint el mateix moment. No hi ha res de privat en això, un espectacle és una experiència extremadament social. Tots nosaltres reunits en aquest ritual, que és el nostre vincle amb l’espectacle, el nostre vincle amb el mateix present.

I així, per al 2012, desitjo a tothom molta dansa. No es tracta d’oblidar els problemes de l’any 2011, ans al contrari, d’enfrontar-nos-hi de forma creativa, de ballar-hi a l’entorn per trobar la manera de relacionar-nos amb els altres, amb el món i amb la vida, convertint-los en part de la seva inacabable coreografia. Dansem per trobar l’honestedat i transmetre-la, per reflectir-la i celebrar-la.