Humor innocent

Pel ninotaire

Un impost de successions just

Fa molt pocs dies que al Parlament de Catalunya vam aprovar la reforma de l'impost de successions. Aquest ha estat un tema aparentment controvertit que, finalment, el govern de progrés configurat pel PSC, ERC i ICV-EUiA ha acabat consensuant. El primer que cal destacar de la reforma és que allibera de pagar-lo el 94% de la ciutadania. La majoria de persones a Catalunya pertanyen a classes mitjanes i populars, i seria injust que haguessin d'arribar a vendre un patrimoni heretat per pagar l'anterior taxa de l'impost de successions. En joc està el principi de la progressivitat fiscal, que consisteix en què més pagui qui més tingui. Val a dir, també, que aquesta reforma forma part també del programa de govern. Per tant, podem afirmar perfectament que el govern de progrés a Catalunya acompleix els seus compromisos.

L'impost de successions és un impost usual als països desenvolupats, llevat d'excepcions com Itàlia, on Berlusconi el va suprimir. En el cas català, la reforma ha permès situar-lo a un nivell molt semblant al de països com Alemanya, França, Holanda o el Regne Unit. I la raó de la seva existència és ben senzilla: l'Estat del Benestar (educació, sanitat, atenció social, etc.) es finança a base d'impostos, uns impostos on qui més té, més ha de pagar.

Després d'aquesta justa reforma, només el 6% de la ciutadania haurà de pagar l'impost de successions. I aquest 6% és precisament el sector de la població espanyola amb més recursos, de major nivell econòmic. Per tant, tots aquells que qualifiquen l'impost de successions com a “peatge de la mort”, tot defensant-ne la supressió total, són els qui defensen els més rics, deixant de banda el que signifiquen els conceptes de progressivitat fiscal i de redistribució de la riquesa a través de l'Estat del Benestar. CiU és qui no vol l'impost de successions. Potser no se n'adonen, però la seva contradicció és absoluta. Ja no poden afirmar que són partits adreçats a defensar els interessos de tota la ciutadania. Ara demostren que només defensen els interessos dels més rics, dels qui més tenen, i ho fan a costa dels qui menys tenen. I és CiU qui ha d'explicar a la ciutadania perquè algú que hereta 6 milions d'euros no ha de pagar impost de successions, tenint en compte que amb la reforma qui n'hereta 500.000 ja no l'haurà de pagar.

Cal explicar també, per evitar interpretacions diferents de la realitat, com quedarà l'impost de successions després d'aquesta progressiva reforma. En les herències entre esposos, les coses queden molt més fàcils, perquè així es defensen millor els interessos de les vídues, possiblement la baga més dèbil davant de la mort d'un pare de família. Per exemple, si una vídua rep en herència l'habitatge habitual (amb un valor cadastral inferior a 500.000 euros) i 500.000 euros més (en diners, comptes corrents, accions, etc.), abans havia de pagar uns 100.000 euros d'impost de successions. Ara no pagarà res. Si la mateixa situació és d'herència cap a un fill o filla, abans també havia de pagar uns 100.000 euros. Ara només n'haurà de pagar 10.000.

Amb aquesta reforma, vidus i vídues, filles i fills, de les classes mitjanes i populars ja no hauran de pagar l'impost de successions. Ara és un impost molt més just, més ben distribuït. I queda un detall no menys important: les comunitats autònomes que han suprimit l'impost de successions han de recaptar amb altres impostos, menys progressius. És a dir que tothom -tingui més o menys diners- ha de pagar els impostos que els rics s'estalvien de pagar allà on no hi ha impost de successions.

Nadala 2009

Constitucionalitat de l'Estatut i PP

La font original de les caricatures d'aquest bloc les podeu trobar a http://ninotaire.blogspot.com/.

La dignitat de Catalunya

Avui, en una iniciativa sense precedents, dotze diaris editats a Catalunya (Avui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, Diari de Sabadell, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, El Punt, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 i Segre) publiquen un editorial conjunt que trobareu reproduït a continuació.

"La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent».

Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.L'expectació és altaL'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix-, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable

Enviado desde mi BlackBerry® de Vodafone

Compromís envers la lluita contra la violència de gènere

Aquest dissabte vaig participar en una jornada organitzada per l'Associació Llatina de Sabadell amb motiu del dia mundial contra la violència de gènere que se celebra el dia 25 de novembre de cada any, és a dir demà. En la meva intervenció vaig aprofitar per llegir la declaració de compromís que totes les institucions i administracions catalanes:

"MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2009

Avui, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, les institucions públiques de Catalunya, el Govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, volem expressar el nostre condol per la mort de:

Maria del Mar, Meryem, Weiyu, Natasa, Maria Teresa, Nadia, Maria Robiria, Hilda, Josefa i Reyes,

víctimes de la violència masclista a Catalunya aquest any 2009, femicidis que, any rere any, ens mostren la terrible dimensió d’aquest problema. Segons declaracions de les Nacions Unides, actualment podem afirmar que la violència contra les dones i llurs fills i filles s’ha convertit en una de les més clares manifestacions de vulneració dels drets humans referents a la integritat física i moral, la dignitat, la salut i la seguretat de les dones. Destrossa vides, fractura famílies i comunitats i és un impediment per al ple desenvolupament econòmic, polític, social i cultural dels pobles i ciutats del món.

A Catalunya, la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que constitueix un gran pas en l’abordatge d’aquesta problemàtica, va ser aprovada per unanimitat pel Parlament ara fa més d’un any. En aquests moments, el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració dels ens locals i supramunicipals, està realitzant el desplegament reglamentari que ha de permetre la seva total implantació a tots els territoris del nostre país.

Aquest marc legal aposta per posar les dones en el centre de les polítiques públiques, per tal que aquestes siguin subjectes de drets i no només objectes de protecció. Alhora, reconeix el caràcter estructural de la violència masclista, és a dir, parteix de la premissa que es tracta d’ una problemàtica arrelada a les nostres societats i lligada amb les formes de ser, de sentir-se i de relacionar-se de dones i homes. Aquest reconeixement comporta, entre altres coses, actuar més enllà de la violència que té lloc en la parella i la família. Així, la violència en l’àmbit laboral i en l’àmbit sociocomunitari, com són les agressions sexuals, les mutilacions genitals femenines, els matrimonis forçosos, o el tràfic i explotació sexual de dones i nenes, entre d’altres, són també objecte d’atenció per part de les institucions catalanes, les quals estem esmerçant tots els esforços i recursos al nostre abast per tal de fer-hi front.

Però, l’èxit de totes les mesures que s’estan tirant endavant també exigeix el compromís i la implicació de la societat civil, per tal d’avançar conjuntament i amb contundència en l’eradicació de la violència masclista. Aquesta voluntat ha d’impregnar tota la ciutadania i arrelar en la seva memòria col·lectiva, tot arraconant els nínxols culturals que impedeixen que les relacions entre els sexes estiguin basades en l’autonomia, el respecte i en la llibertat. I, en aquest sentit, les tasques de sensibilització per al canvi d’imaginaris culturals basats encara en estereotips sexistes, constitueix un camí imprescindible.

Les institucions públiques catalanes ens comprometem, en el marc simbòlic d’aquesta diada, a seguir treballant per un país on l’eradicació de la violència masclista sigui, algun dia, una fita acomplida."

Pacte per a les infraestructures de Catalunya

Una de les grans notícies de l'any a Catalunya i, possiblement, de tota la legislatura, és la signatura del Pacte Nacional per a les Infraestructures. El Pacte va ser signat el divendres 16 d'octubre, entre el govern de la Generalitat, els tres partits que hi donen suport (PSC, ERC i ICV-EUiA), les dues entitats municipalistes de Catalunya -FMC i ACM-, les cambres de comerç catalanes, la patronal Pimec, CCOO i UGT, Unió de Pagesos, el RACC i les diputacions de Barcelona, Girona i Lleida.

El Pacte Nacional per a les Infraestructures és una de les grans claus de volta per assegurar el futur de Catalunya, per fer-la encara més atractiva internacionalment, i perquè sigui la gran referència industrial i econòmica del sud d'Europa. El Pacte estructura i determina les inversions necessàries en infrastructures a Catalunya amb l'horitzó de l'any 2020, amb una previsió de població de 8 milions d'habitants. Inclou els àmbits de la mobilitat, de l'energia, de l'aigua, de les telecomunicacions, dels residus i del sòl per a activitats industrials. Determina una inversió total final de 100.000 milions d'euros entre l'Estat i la Generalitat.

Les infrastructures proposades s'agrupen sota els criteris d'apostar pel transport públic, especialment ferroviari, de dotar Catalunya d'una àmplia xarxa de sòl industrial, de promoure suficient sòl per a usos agraris, de garantir l'abastiment d'aigua, d'assegurar el subministrament energètic, i de garantir la connectivitat arreu del territori amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Un dels detalls més importants d'aquest Pacte és l'aposta pel ferrocarril. S'hi inclouen més de 1.000 nous quilòmetres de vies, comptant amb una estructura per al transport de mercaderies amb ample de via europeu, fet històric a Catalunya i d'una importància semblant a la implantació del ferrocarril fa més d'un segle i mig. Pel que fa al Vallès Occidental, s'incrementaran els trens de rodalies i hi haurà noves línies amb pas a la comarca, incloent l'imprescindible aprofitament de la via de Renfe que va del Papiol a Mollet. Hi haurà 3 nous intercanviadors a Baricentro, a l'Hospital General de Catalunya i a Sant Cugat del Vallès. També hi haurà un nou túnel sota el Turó de Montcada i un altre a Horta, de connexió entre Barcelona i el Vallès. Es perllongaran els FGC fins a Castellar del Vallès i hi haurà un tramvia al Vallès Occidental. L'AVE passarà també pel Vallès i hi haurà una estació. I com a apostes fonamentals de país, hi haurà un “eix transversal” ferroviari, de Girona a Lleida; i també un “eix orbital” ferroviari, que uneixi Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès amb Mataró, passant per Sabadell, Terrassa i Granollers.

Pel que fa a carreteres i autovies, el Pacte n'inclou uns 600 km de nous. La incidència fonamental al Vallès vindrà per la Ronda del Vallès, definida com a via de comunicació intercomarcal entre el Baix Llobregat, els dos Vallès i el Maresme. Però també hi haurà un soterrament parcial de l'autopista de Barcelona a Terrassa, a l'alçada de Ripollet, amb tota la via fins Terrassa amb 3 carrils, incloent el de Vehicles d'Alta Ocupació (sobretot autobusos) que ja s'està construint. I s'acaba amb la Ronda Oest de Sabadell, que va avançant dia a dia pel nord de Sabadell.

Queda prou clar, doncs, que el Pacte Nacional per a les Infraestructures és un gran pas per a Catalunya, donat que inclou el compromís del govern i de la societat civil. I, malgrat que alguns no l'hagin volgut assumir en raó de mers interessos polítics, el país no pot aturar-se i necessita avançar. És importantíssim per al país tenir les eines adequades de planificació del futur, on les infraestructures de tots els tipus esmentats en són fonamentals. S'ha acabat, doncs, el temps on Catalunya anava creixent a cop d'idees soltes, de pensades d'una o dues persones, o de decisions unilaterals dels antics governs de CiU.

Ara és el temps de planificar, de construir país consensuadament i de decidir quina Catalunya volem. De mica en mica, el govern progressista i d'esquerres de Catalunya ha anat tancant els pactes necessaris per fer avançar el país. Primer va ser l'Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'Economia. Després vingueren els Pactes Nacionals per l'Educació, de l'Habitatge, de la Recerca i Innovació, i de la Immigració. I ara tenim aquest nou Pacte per a les Infrastuctures. Perquè volem que Catalunya sigui el referent europeu que sempre s'ha merescut ser.

Accés al document del PNI.

Nova etapa del cicle de cinema català de Sabadell

Podríem dir que hi ha projectes que neixen, es consoliden i finalment agafen una envergadura que sobrepassa, amb escreix, les possibilitats i competències d’un centre com el nostre, que té com un dels objectius principals l’ensenyament de la llengua catalana. Especialment, ara que la demanda de cursos, amb la nova ciutadania, fa que hàgim de dedicar tots els recursos personals i tècnics a cobrir les necessitats laborals que exigeix l’ensenyament de la llengua catalana. El Cicle de Cinema Català ha estat una iniciativa del Consorci per a la Normalització Lingüística a través del CNL de Sabadell per difondre el cinema català i en català entre la població en general, però molt especialment entre l’alumnat dels cursos.

Aquest any, però, després de nou edicions, l’organització del Cicle de Cinema Català anirà a càrrec de l’Ajuntament de Sabadell i del Cineclub; per tant, entrarà en una nova etapa que de ben segur seguirà fent de Sabadell un punt de referència pel que fa al cinema al nostre país. Al llarg de les nou edicions anteriors hi ha hagut prop de 8.400 espectadors, s’han projectat 52 pel·lícules i han passat per Sabadell més de 95 col·laboradors. A tall d’exemple m’agradaria destacar algunes de les pel·lícules que s’han projectat en aquestes edicions, com ara ‘L’orgia’, ‘El pont de Varsòvia’ o ‘Gala’, i citar alguns dels participants com Pere Portabella, Jaume Balagueró o Miquel Porter Moix.

En la seva desena edició és el cicle amb més continuïtat i més solidesa de Catalunya, del qual tots i totes ens hem de sentir orgullosos i orgulloses. Un Cicle que seguirà comptant amb molts alumnes del CNL com a assistents i que tindrà les mateixes entitats col·laboradores que hi participaven. Un Cicle de ciutat que se situa en el canal adequat per al seu desenvolupament i amb la garantia que serà més sòlid i més ben elaborat que amb els recursos que pogués tenir amb el CNL. Per tot això, val la pena mantenir-lo viu, actiu, compromès i solidari tant amb el cinema com amb la llengua i el país.

Passem, doncs, el relleu d’un cicle amb història i amb ganes de créixer.

Vegeu-ne la programació d'enguany

Manifest de l'11 de setembre

Per encarar el futur és important recordar el passat.

L’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, ha de servir de reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i a aquells que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.

El nostre país ha progressat molt en els darrers trenta anys. Hem recuperat la democràcia i la llibertat, hem recuperat les institucions d’autogovern, hem assegurat la unitat civil del nostre poble, hem fet progressar la nostra llengua i la nostra cultura, i hem assolit uns nivells de benestar desconeguts en la nostra història. I amb el nou Estatut i l’assoliment d’un nou sistema de finançament, liderats pels Governs catalanistes i d’esquerres del President Maragall i el President Montilla, Catalunya ha fet un salt endavant molt important.

Ens comprometem a assegurar el desplegament íntegre de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut votat pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya l’any 2006 i a seguir impulsant l’evolució federal d’Espanya. En aquests moments la crisi econòmica centra les nostres preocupacions. Donem suport al Govern de Catalunya en el seu esforç per superar la crisi com més aviat millor i per acompanyar les famílies i les empreses catalanes que estan patint dificultats.

En aquest sentit, saludem les mesures preses pel Govern i molt especialment aquelles que asseguren els mecanismes de protecció social, especialment necessaris en aquesta conjuntura, i aquelles que pretenen impulsar l’ocupació del jovent del nostre país. Amb aquest esperit de confiança en el futur, cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.

Avui, 11 de setembre de 2009, Diada Nacional, recordem el nostre passat per continuar construint la Catalunya del futur.

Enllaç amb el Manifest de PSC

Reflexions per a ICV

Avui fa justament un mes (el 25 de juliol) el Diari de Sabadell publicava el següent article, escrit i signat per tres Tinents d'Alcalde de l'Ajuntament de Sabadell Joan Manau, Juan Carlos Sánchez i jo mateixa que voldria transcriure en aquesta nota:

"Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és un partit amb experiència de govern, compromès completament en el govern progressista de Catalunya, i que dècades enrere va governar amb mèrit la nostra ciutat, si bé també sota les sigles del PSUC. A Sabadell, però, l'actual ICV duu un recorregut polític que deixa en mal lloc el prestigi que ICV pot haver-se guanyat a Catalunya.

L'altre dia ens va sorprendre a tots un article signat per dos dirigents locals d'ICV en el qual feien una anàlisi de la gestió del govern liderat per Manuel Bustos. Inventen un estil i una manera de fer que no es correspon en absolut amb la realitat. Neguen que la ciutat hagi avançat en aquests darrers anys de forma significativa. Obvien la recuperació de patrimoni, les noves escoles bressol, les biblioteques, les infraestructures de comunicació, els nous Centres d'Atenció Primària, l'avenç en els serveis socials i assistencials, la millora i urbanització de barris i el llarg etcètera de projectes que donen capitalitat a Sabadell.

Parlen des d'una òptica catastrofista i ressentida. I les seves declaracions encara estranyen més després d'haver llegit l'article de l'Alcalde on deia textualment: "Aquest és el present, fruit d'aquests 10 anys d'intens treball, i que se sumen als 20 anys de progrés que ja portava la nostra ciutat". El Partit dels Socialistes de catalunya sempre ha estat molt respectuós amb el passat de la ciutat, amb la gestió de l'anterior Alcalde, Antoni Farrés. Qualsevol que hagi seguit la política municipal els darrers anys en pot donar fe. El PSC i ICV sempre han mantingut una relació excel·lent. Durant anys ICV ha format part del govern de la ciutat amb l'Alcalde Bustos al capdavant, és a dir, ha estat corresponsable de les accions i decisions que s'han pres. La seva estratègia política els va fer retirar-se del govern i el canvi de líders locals en aquesta formació els ha portat a tenir aquesta actitud que, llegint l'article de l'altre dia, queda desacreditada per si mateixa. Quan és ben sabut, a més, que Antoni Farrés va donar-se de baixa d'ICV i tenia l'Entesa per Sabadell com a referent polític.

Podríem entrar a fer una llarga valoració sobre l'estil de les dues persones que signen aquest article. Però en cap cas volem caure en el parany que pretenen: no volem que la crispació i la demagògia siguin protagonistes; entenem que això no aporta res de positiu a la ciutat. Continuem oberts, com hem dit sempre i el nostre Alcalde no es cansa de repetir, al diàleg i a la concòrdia mirant pels interessos de la ciutat per sobre de qualsevol altre interès partidista. En aquest camí ens trobaran. No volem entrar en la ràbia que alguns porten enquistada i que els porta, fins i tot, a parlar des de l'anonimat, la crispació i la confrontació constant. Quina diferència amb la manera de fer d'abans! aquest és l'estil que avui volen portar a Sabadell? Aquesta és l'ètica de la qual alguns s'omplen la boca?

Per molt que alguns s'entestin, la legitimitat democràtica és la que les urnes han determinat. Tot i que sembla que alguns desconeguin aquest concepte, el PSC és qui ha obtingut una major confiança de la ciutadania sabadellenca. Una ciutadania que no té cap dubte a l'hora de declarar-se orgullosa de viure a Sabadell, i en major mesura que qualsevol altra ciutat gran de Catalunya. I és una ciutadania que en un 90% troba que a Sabadell hi ha una bona convivència, gairebé duplicant la xifra d'altres ciutats grans. Ens consta que molta gent d'Iniciativa, encara que sigui des de la lògica discrepància política, no es reconeix en aquest discurs catastrofista que fan els seus líders locals. Potser és per això que molts dels seus militants s'han donat de baixa i, fins i tot, s'han afegit al projecte socialista perquè consideren que és el millor per a la ciutat. Tampoc no és aquesta la nostra voluntat. Entenem que amb un lideratge moderat, dins de la lògica normal política i des d'una perspectiva de govern, les relacions es poden normalitzar i treballar conjuntament per Sabadell. I com que rectificar és de savis, esperem que els nous líders locals rectifiquin. Com dèiem, en aquest camí ens trobaran.

A la nostra ciutat, la gent no viu mirant el retrovisor constantment, ni viu en la crispació, l'odi, la ràbia o l'ira. Els sabadellencs i sabadellenques ens preocupem del que passa a la nostra ciutat, de la millora de la qualitat de vida i del benestar. En aquest treball per a la millora constant de la ciutat és on sempre ha estat i hi serà el PSC, al costat de la ciutadania i de qui vulgui sumar-s'hi.

Ens consta que molta gent d'ICV comparteix aquest projecte de ciutat i aquests principis, encara que sigui des de la lògica discrepància política. I també ens consta que aquesta manera de fer i d'expressar-se dels dos signants del seu article no correspon amb el sentiment real de la seva militància ni dels seus votants."

Com aprofitar el temps en anys de vaques grasses

Article publicat al Diari de Sabadell el dia 12 d'agost.

"El catedràtic, Manuel Castells apuntava en un article publicat a La Vanguardia el passat mes de maig que encara que tothom sap que les petites i mitjanes empreses són les que generen ocupació, aquestes no podran prosperar sense xarxes de cooperació entre elles.

Però què s'entén per cooperació empresarial? A mi se m'acut que cooperar pot significar també que empreses ubicades en un mateix territori i que fins i tot poden pertànyer a rams diferents treballin plegades colze a colze entorn una mateixa línia de negoci. Quan es dóna aquest fenomen a una zona concreta es pot utilitzar la paraula clúster.

De fet, hi ha productes de consum quotidià que són origen d'aquest fenomen, és a dir, que es produeixen en uns pocs llocs i hi intervenen empreses de sectors diferents. Només un exemple d'àmbit català perquè ens en puguem fer una idea. Quan algú obre una ampolla de vi o cava en alguna part del món segurament el seu contingut pot tenir com a origen el raïm que es cultiva al Penedès, però associat a aquest fet també hem de saber que el 15% dels vins i caves del món porten taps de suro gironins. A més s'ha de tenir en compte les empreses d'etiquetatge, les que fabriquen les ampolles, les de transport que s'encarreguen de distribuir el producte final. És a dir, que empreses de sectors molt heterogenis acaben treballant en relació a un mateix producte.

Una indústria es beneficia de l'altra, es necessiten i alhora utilitzen la proximitat d'espai per enfortir-se en el mercat tot ubicant-se en un radi de proximitat que els permet interactuar de forma més eficient i coordinar-se amb altres agents del territori que aporten valor a tota la cadena productiva dotant les empreses de major competitivitat.

La realitat, doncs, és que els clústers són un fenomen que confereix prosperitat a un territori i per això potenciar-los és una aposta segura. El primer pas és identificar-los i després saber de l'existència d'aquests clústers, ja que moltes vegades les mateixes empreses d'una zona viuen d'esquenes a aquesta realitat i tot el profit que podrien treure'n a aquest fenomen s'acaba malgastant. Això és el que hem fet a Sabadell amb el Pla d'innovació de la Conca del Ripoll.

Parafrasejant novament Manuel Castells, conscients que no es podia perdre un temps preciós en anys de vaques grasses, des de l'Ajuntament de Sabadell vam endegar el 2006 el treball en clau de clúster. Primer a través d'un treball del clúster de la indústria tèxtil de Sabadell i Terrassa i segon amb la detecció de potencialitats al territori format per Sabadell, Barberà, Castellar, Polinyà, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa d'un clúster vinculat a la salut i un altre a l'alimentació.

En aquests moments des de Sabadell estem liderant part de les accions d'aquests dos clústers: l'alimentació i la salut. Estem articulant els mecanismes de cooperació que ens han de permetre nous projectes innovadors per impulsar la competitivitat de les empreses de Sabadell i la resta de la comarca.

Fruit d'aquest treball fet des de l'Ajuntament de Sabadell hem pogut descobrir que la indústria alimentària i el seu sistema de valor concentra al sistema d'innovació territorial de la Conca del Ripoll més de cent empreses en tots aquests municipis amb un facturació de més de 1.600 milions d'euros. De fet, a la zona es concentra un subclúster de l'alimentació: el del packaging per a l'alimentació, essent el segon més important a escala europea juntament amb el de la regió danesa de l'Oresund.

Pel que fa al clúster de salut, primeres firmes farmacèutiques, entre d'altres, tenen la seva seu al nostre territori que alhora, compta amb un agent tractor importantíssim com és el Parc de Salut d'àmbit català i espanyol que ha d'actuar de motor de demanda sofisticada, amb la petició de nous productes adequats a les necessitats de l'usuari final, forçant la innovació a les empreses, i alhora la millora en la prestació dels serveis assistencials per als nostres ciutadans.

A hores d'ara, algunes de les activitats que s'estan desenvolupant des del Vapor Llonch per potenciar la línia de negoci de l'alimentació i de la salut són la creació de grups de treball amb les empreses i amb els agents d'innovació dels clústers amb l'objectiu d'endegar projectes conjunts que els han de fer més competitius. Així mateix, aquest coneixement ens permetrà reforçar les característiques i les potencialitats de les empreses del territori en clau de clúster.

Una altra línia impulsada des de Sabadell és incrementar la visibilitat i notorietat dels clústers i és aquí on l'Associació Sabadell Universitat ha entrat a formar part d'aquest projecte amb la primera edició dels Esmorzars Temàtics duts a terme al Vapor Llonch els mesos d'abril, maig i juny d'enguany. A través d'aquest cicle s'ha explicat a un ampli públic procedent principalment del món de l'empresa i de la universitat les potencialitats de treballar amb clau de clúster.

En definitiva, des de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sabadell, amb la voluntat de treballar de forma coordinada entre municipis en projectes concrets en clau de clúster, hem volgut fer un pas més no només en a la reactivació econòmica, sinó també per aconseguir la transformació d'un model que ens permeti sortir reforçats de l'actual situació. Estem convençuts que aquest és el camí que vam iniciar amb tota convicció el 2006.

Sobre la política industrial

Adjunto l'article que m'han publicat avui al Diari de Sabadell:

"Catalunya és un país industrial. Ja ho era fa 500 anys, i ho ha estat amb encara més força des de fa més d'un segle i mig. Sabadell també tenia una indústria important, al Ripoll, fa segles i, des de l'arribada de la màquina de vapor, es va multiplicar aquesta indústria a la plana de la ciutat.

La indústria catalana s'ha desenvolupat durant tot aquest temps gràcies a la unió entre empresaris amb capacitat i voluntat emprenedora, i treballadores i treballadors amb ànim de tirar endavant el país, la família i el seu projecte de vida. Aquest compromís conjunt ha sabut superar multitud de problemes estructurals i conjunturals, però no sempre es pot superar tot, i encara menys des de la solitud.

Des de l'inici de l'autonomia catalana, la política industrial ha estat competència de la Generalitat. Tot i així, de competència n'hi havia poca i, més aviat, abundava molta incompetència. Els 23 anys de govern de CiU no van establir una política industrial clara, sòlida, amb vocació de futur i de modernitat. Per terme general, les seves mesures més assenyades (com la creació del COPCA) arribaven tard i es quedaven curtes per a les necessitats de les indústries catalanes. L'anterior Generalitat convergent tampoc va fer massa per les deslocalitzacions, un dels pitjors drames de la indústria catalana. Més aviat feia una política de gratis total per a qualsevol empresa estrangera que s'implantés aquí, però sovint acabaven marxant sense que el govern tampoc fes res per evitar-ho. En resum, una politica industrial “low cost”.

En plena crisi econòmica -com la que estem patint-, la part del lleó dels problemes se l'enduu l'atur. Ningú dubta ni nega el creixement brutal de l'atur, una realitat que ens mostra els problemes estructurals de la nostra economia. Mentre CiU continua apostant per la reforma del mercat laboral, el govern tripartit i els partits que el composen -PSC, ERC i ICV-EUiA- han optat per desenvolupar les bases d'una nova i útil política industrial.

El primer que cal perquè un país creixi és tenir la suficient economia productiva que, bàsicament, és la indústria. A partir d'aquesta afirmació, és bàsic i fonamental dissenyar tot un seguit d'eines de suport al teixit industrial català. Cal aportar a la indústria catalana modernitat, multisectorialitat, solidesa i responsabilitat social, convertint-la en el principal motor de creixement, de recerca i d’innovació i d’ocupació qualificada, atractiva, moderna, líder i professional, eix vertebrador social i econòmic, tot aglutinant les activitats productives pròpiament industrials i les dels serveis a la producció.

El passat dia 10 de juliol va entrar en vigor la nova Llei de Política Industrial de Catalunya, que abunda en totes les característiques esmentades, i posa un accent especial en la internacionalització i la innovació. I ara i avui, quan ningú dubta que Catalunyà serà industrial o no serà, era més necessari que mai articular -per llei- els diferents mecanismes de suport a la indústria.

I a la ciutat de Sabadell, que ha estat paradigmàtica com a ciutat industrial, la Llei de Política Industrial li suposarà un suport importantíssim. Sabadell és ara una ciutat que, després de bastants anys, torna a apostar decididament per la indústria. Els espais de Sant Pau de Riussec, Can Gambús, el Ripoll posen al mercat centenars de milers de metres quadrats a disposició de la indústria. Perquè a Sabadell creiem en la indústria com a part bàsica de la nostra economia i de la nostra realitat.

Malgrat la severa crisi econòmica, Sabadell continua essent una ciutat emprenedora, i farcida de persones emprenedores. Ara, doncs, és quan més necessitem mecanismes de suport a aquesta capacitat emprenedora. Amb la Llei de Política Industrial de Catalunya, serà una mica més fàcil sortir-se'n. I tot i que és imprescindible per a tothom sortir de la crisi, és encara més imprescindible construir el futur. A Sabadell i a Catalunya, ara podem albirar amb un xic més d'optimisme el futur industrial: el disseny estratègic està en marxa, el suport institucional també, i les eines per crèixer i millorar comencen a caminar. A Sabadell, al Vallès i a Catalunya, creiem en la indústria, avui més que mai".

El debat sobre el finançament

Més que valorar el debat, que segurament serà llargament valorat i interpretat pels diferents opinadors dels mitjans de comunicació, voldria compartir alguns enllaços que ens poden il·lustrar perfectament per què l'acord sobre finançament és un bon acord.

• Començant per enllaçar amb les intervencions del MHP José Montilla i la del nostre brillant portaveu Miquel Iceta que ha intervingut en nom del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi.
• Però també és molt interessant, il·lustratiu i didàctic seguir les diferents notes que ha anat publicant l'Il·lustre diputat i company Donaire: els 10 errors de CiU i el Consultori de finançament.
• I finalment, l'explicació del departament d'economia on es demostra que el model és federal, aquí el teniu.

El got mig ple: algunes petites bones notícies

Algunes de les persones que em coneixen saben i em diuen sempre que tinc tendència a ser optimista. Potser sí, però és que crec que les coses sempre s'han de mirar des del got mig ple, és l'única manera de poder avançar, a banda que el bon humor és molt bo per a la salut, i sobretot per ajudar a superar les situacions difícils.

Aquesta setmana s'han anat produint algunes petites bones notícies que ens fan pensar que la feina que anem fent dia a dia, aquesta feina política que no es veu, dóna els seus resultats. De fet, són molt benvingudes sobretot en uns moments on estem plenament ocupats en fer accions que ajudin a tirar endavant en un context de conjuntura econòmica gens favorable i molt dur pels ciutadans i les ciutadanes de Sabadell, de Catalunya, i d'arreu. Són aquestes:

1. Ahir vam saber de l'aprovació del pla de barris, per als barris del sud de la ciutat de Sabadell. Fa uns mesos l'equip de pla de barris, el tinent d'alcalde d'urbanisme, la regidora del districte, l'Alcalde i les entitats d'aquests barris vam fer el procés per presentar la candidatura. Ahir vam saber que se'ns ha concedit. Als barris de la Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda, Les Termes, amb una inversió de 10,82 MEUR. El projecte preveu urbanitzar els quatre eixos principals de l’àrea; crear zones verdes a Les Termes i Campoamor; facilitar la instal·lació d’ascensors; ampliar el Centre Cívic Creu de Barberà; posar en marxa un aula d’eficiència energètica i noves tecnologies, i desenvolupar programes socials destinats a la cohesió social.
2. En segon lloc ahir a la tarda ens comunicaven l'acord entre el comitè d'empresa d'Estampacions Sabadell, SA Palau, i l'empresa. El dia 17 de juliol vam rebre al Parlament una delegació del comitè d'empresa que demanaven la nostra mediació, i així ho vam fer. També els vam rebre amb l'Alcalde de Sabadell, que va activar tots els mecanismes per demanar també la mediació del departament de treball. El resultat ha arribat: l'empresa ha retirat l'ERO, i es replanteja el pla social que ha d'apuntar el futur. Esperem que tot continuï per bon camí.
3. Avui mateix hem conegut les dades de la darrera Enquesta de Població Activa, que ens diu que a Catalunya ha baixat lleugerament l'atur (en 20.300 persones). A Sabadell el darrer mes ens diu que l'atur registrat ha baixat en 605 persones. Encara hi ha moltíssimes persones en atur, però ja n'hi ha algunes que han trobat feina! Des del Vapor Llonch hem treballat fermament per ajudar-les!
4. I la darrera notícia l'hem sabut avui, la publicació de l'Índex de transparència 2009 on l'Ajuntament de Sabadell se situa entre els 10 més transparents de l'Estat. A la nota anterior en faig els comentaris.

Esperem continuar donant petites bones notícies! Les dolentes segur que ja les coneixeu.

L'Ajuntament de Sabadell, un dels 10 més transparents de l'Estat

Voldria posar en valor aquesta notícia que he llegit avui a l'Avui+ Sabadell. I ho dic perquè hi ha qui s'entesta a voler fer semblar constantment la manca de transparència de l'Ajuntament de Sabadell, la qual cosa aquest informe demostra que és totalment fals. I més, és important el salt que ha fet en el darrer any, en què ha passat de la posició 24 a la 7.

El que té més valor és que és un organisme internacional (Transparency International España) qui ho diu, i mesura amb els mateixos paràmetres tant l'Ajuntament de Sabadell, com el de Sant Cugat, com 99 municipis més de tot l'Estat.

Per tant, seria just que els grups de l'oposició de Sabadell, aquells que s'entesten a dir que no hi ha transparència, rectifiquin. Des d'aquí els ho demanem!

Catalunya i el finançament

El finançament arriba a bon port!

Avui és un gran dia per a Catalunya! Sentiu la declaració institucional del President de la Generalitat de Catalunya.

Intervenció en l'aprovació de la Llei de Política Industrial

Avui és un dia important per a la indústria a Catalunya perquè després d’aquests mesos de ponència, finalment aprovem definitivament aquesta llei que ha de significar un salt en la política industrial catalana, recordant que fins al moment, Catalunya no havia disposat de cap llei d’aquestes característiques.

I deixin que els faci memòria d’on venim, on som i cap a on anem pel que fa a la política industrial a Catalunya:

• Durant anys hem patit el fenomen de les deslocalitzacions i hem vist caure sectors industrials productius com el tèxtil, la línia blanca d’electrodomèstics, la metal·lúrgia, etc.


• Durant molts anys la política industrial a Catalunya, no va ser gens preventiva ni caracteritzada per la planificació estratègica. Les multinacionals van venir a Catalunya pels costos baixos i per les subvencions a la implantació (moltes se’n van anar als països de l’Est, Àsia o al Marroc).


• Abans del nou govern tripartit que comença a governar l’any 2004, la política industrial es basava principalment en aquella que no existeix, o bé existeix de forma discrecional, amb un repartiment sense concurrència competitiva d’ajuts (per exemple un import de 8 milions €, que permetia ajudar a construir naus, encara que no tinguessin un projecte industrial al darrere -em refereixo a ACC Cervera que a hores d’ara ja ha tancat).
  Les deslocalitzacions eren beneïdes pel govern.


• Es mantenien amb càrrec a l’erari públic empreses en pèrdues (MITASA, Puigneró).


• Es concedien préstecs o s’avalaven empreses i projectes insolvents mitjançant la Comissió Assessora Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC), primer, i una incorrecta utilització de l’ICF, després. El nivell de fallides va comportar, en els primes anys del tripartit, haver de proveir 50 milions d’euros.


• Es va viure la privatització dels centres de serveis a les empreses, construïts amb fons públics (IDIADA, LGAI).

A partir del 2004, la política del govern va variar cap a una política industrial basada en:

• L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que cercava caminar cap un nou model productiu de béns i serveis basat en la incorporació de coneixement en comptes de baix valor (entès el basat en salaris baixos i condicions precàries). I un instrument del qual és la llei que avui aprovarem.


• Ajudar amb transparència i concurrència pública a les empreses que modernitzen els seus productes o els seus processos: increment d’ajuts a la Innovació per valor de 70 milions de €, disseny i posta en marxa de la xarxa de centres tecnològics que donaven suport als sectors, exigir una actitud responsable en els processos de reordenació empresarial (per primera vegada s’exigeixen plans socials en els ERO).


• Fomentar el diàleg i la negociació per aconseguir la flexibilitat que necessiten les empreses.


• Fomentar la internacionalització de les empreses.

Després d’haver sentit les intervencions dels diferents compareixents en comissió, hem vist com es valora positivament l’existència d’una Llei de política industrial, i algú fins i tot ens deia que si us plau que anéssim ràpid, abans que acabés de desaparèixer la indústria catalana, donada la cruesa de la situació actual.

Aquí hem de remarcar els esforços del govern i del President per trobar solucions a situacions difícils a les grans indústries del país (Nissan, Seat) i a tantes d’altres, petites que a través de les diferents línies de l’ICF, el Cidem o el Copca s’està intentant ajudar.

A través de les dades és palesa la importància de la indústria a Catalunya:
· Un de cada quatre euros que factura la indústria espanyola els genera a Catalunya.
· Catalunya significa un 25% del negoci industrial d’Espanya, el 33% de l’exportació i el 40% de les patents. El pes de Catalunya a l’Estat més determinant en l’àmbit de l’economia sòlida és el que es basa en la indústria.
· Catalunya ha estat dels pocs territoris de l’OCDE que en els últims 15 anys hem guanyat llocs de treball a la indústria.

Per això, per a nosaltres, el Grup Parlamentari Soc-CPC és imprescindible continuar mantenint el perfil de la Catalunya industrial, amb un rol central i estratègic a l’hora d’avançar decididament en el canvi de model productiu i en el procés de transició cap a una economia del coneixement, tal com estableix la llei.

Ens va encoratjar l’altre dia a la comissió la compareixença que ens presentava el Pla Indústria XXI amb uns plantejaments renovats en què es parla de la indústria tradicional, però també l’emergent i els serveis a la indústria, que resten ben recollits en la llei... i que els compareixents celebraven que avui l’aprovéssim. Amb aquests paràmetres la indústria representa més del 50% de l’economia catalana en ocupació i PIB.

Per tant, la Llei parla d’aquesta Nova Indústria amb uns nous valors de modernitat, multisectorialitat, solidesa, responsabilitat social, motor de creixement, de recerca i d’innovació i d’ocupació qualificada, atractiva, moderna, líder i professional, eix vertebrador social i econòmic, la que aglutina les activitats productives pròpiament industrials i les dels serveis a la producció (directament a la producció industrial).

Les instàncies empresarials també ens deien que la internacionalització, la innovació com a elements de competitivitat que planteja la Llei són una de les claus de sortida de la crisi per a la indústria. Segurament no es coneixen prou els esforços fets des del govern de la Generalitat per ajudar els diferents sectors industrials tant a la internacionalització com a la innovació, i no només ara fruit de la conjuntura, sinó ja des del 2004 i especialment partir de la signatura de l’Acord estratègic:
_________________
Per a nosaltres aquesta és una llei que planteja accions que aborden qüestions estructurals, que demostren la voluntat explícita del govern per fer una política industrial clara, concreta, moderna, tal com correspon al segle XXI, això és el que planteja la llei. Així, vol oferir una resposta clara al teixit empresarial mitjançant la millora, tant dels mecanismes i instruments de planificació i suport, com de l’entorn i les condicions de competitivitat en les que les indústries catalanes i totes aquelles empreses que s’hi relacionen desenvolupen la seva activitat, en sintonia amb els objectius que segons la UE la política industrial dels estats membres ha de tenir, igualment se situa en la línia dels objectius marcats per l’Estratègia de Lisboa.

Un element que considerem rellevant a la llei és la creació del Consell de política industrial, com a òrgan de participació i diàleg social, així com la participació en l’Observatori de prospectiva industrial i aportant un informe anual al Parlament amb els resultats assolits, que fins ara no hi havia hagut. (ple, comissió de polítiques sectorials, presidència i vicepresidència).

Com a conclusió podem dir que la Llei que aprovem avui modernitza la concepció de la indústria i es dota d’uns instruments adequats als temps actuals: la integració en un únic ens del copca-cidem que és l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (Acc1o, cidem-copca) per a una actuació més coordinada i eficient: amb l’objecte d’executar les polítiques de la Generalitat en els àmbits de la innovació, la transferència tecnològica, la internacionalització, el foment i la captació d’inversions i la millora continuada de la productivitat de l’empresa catalana. A banda de crear també l’ens de coordinació i gestió de les participacions a entitats (AVANÇa; LGAI i IDIADA).

Que a més a més ha cercat la concertació i la participació dels agents socioeconòmics directament implicats en la política industrial, fet que per a nosaltres és important, perquè a més se n’han recollit gran part de les seves aportacions, i a més dóna fe una vegada més d’una nova manera de fer d’aquest govern des del 2004.

Per acabar voldria agrair, facin el que facin finalment amb el seu suport a la totalitat del text de la llei, les seves aportacions a través de les esmenes acceptades i les transaccions que de ben segur han ajudat a millorar el text, tant de CiU, com del PP, com del senyor Domingo del grup mixt... així com les encertades aportacions de la lletrada Anna Casas que ens han ajudat a millorar-ne la comprensió i el lligam amb altres normatives com la llei de seguretat industrial, etc. Aportacions en la línia:

• Que la llei va adreçada a les indústries i als serveis destinats a la producció.


• La llei com a impulsora de l’ús i aplicació de les TIC per l’administració i les empreses.


• Els principis de simplificació i agilitació de la tramitació (art. 6.2) (es prescindeix del règim d’autorització pel de la comunicació prèvia (llevat que hi hagi normativa sectorial específica) i la inscripció al registre d’establiments industrials.


• La coherència en la vinculació amb la Llei de Seguretat industrial pel que fa a la Qualitat industrial.


• Així com una incorporació en la línia d’adoptar mesures per evitar processos de deslocalitzacions industrials perquè no suposin la pèrdua de teixit industrial a Catalunya.

Veieu-ne la intervenció

L'anunci del PSC

Pregonera de la Festa Major de Campoamor

BONA NIT CAMPOAMOR. BUENAS NOCHES CAMPOAMOR.

Torna la Festa Major al barri!
Torna la celebració!
Torno des d’aquest lloc a demanar-vos que us vestiu amb el vostre millor sonriue, i gaudiu d’aquests dies de festa que teniu per endavant.

Fa sis anys em vau brindar la meva primera oportunitat de compartir aquest mateix moment amb vosaltres. Avui torno a tenir l’honor de fer el meu segon Pregó de la Festa Major de CAMPOAMOR.

Fins i tot el nom del barri convida a tornar-hi. Un nom que prové de l'escriptor asturià del segle XIX Ramon de Campoamor. Un important home de la seva època que llavors ja va escriure: No rebutgis els teus somnis. Sense la il·lusió el món que seria?

Doncs, jo tinc més d’ un somni per Campoamor.

Veure que les nenes i els nens que estan per aquí aquest vespre creixen en uns carrers i places netes. Que joves i no tan joves tenen tots els equipaments i serveis necessaris per viure-hi amb una plena comoditat. I les persones més grans, perquè mireu quins avis més “guapos” tenim aquí, poden accedir a una residència o pisos per gaudir del seu barri de tota la vida.

Sé que aquests somnis són possibles. Ja no som aquell Campoamor que va néixer a principis de la dècada dels 50 amb els pisos de SAIDA. Amb il·lusió, com la que mostra l’Associació de veïns, ja hem aconseguit moltes coses pel barri. Però sé que hem d’aconseguit moltes més.

En aquests moments, gràcies als fons estatals la plaça de Picasso millora amb la construcció d'un parc infantil i l'eliminació de barreres, unes obres que donen feina a 20 persones. A tocar d'aquest espai, una altra empresa es fa càrrec de les obres d'urbanització del carrer de Campoamor, entre els carrers de Concha Espina i de Josep Comas.

Ara estem esperant que la Generalitat aprovi també la sol·licitud d'ajudes que ha fet l'Ajuntament de Sabadell, acollint-se a la Llei de Barris per a la millora integral al districte sisè de la ciutat. El projecte inclou una cinquantena d'actuacions de caire urbanístic però també de caire social. Un projecte que compta amb un pressupost de 14 milions d'euros i que, en cas de ser aprovat pel govern català, beneficiaria a prop de 30.000 sabadellencs.

Quina alegria seria aconseguir aquest altre somni també pel barri!
Perquè igual que una mare vol el millor pel seus fills i filles jo vull el millor pel meus!
Per les veïnes i veïns de Campoamor!

I és que com Ramon de Campoamor comentava en el seu temps en un dels seus poemes:

"Los padres son tan buenos,
que hasta el menos iluso,
anhela para yerno,
un noble ruso"

Doncs, jo gent de Campoamor anhelo per tots vosaltres, i com diria un altre poeta, que aparqueu el dia a dia, i que us deixi, si més no durant Festa Major ser feliços pels quatre costats del cor, rient, ballant o passejant.

Que quan diumenge a dos quarts d’onze de la nit veieu el castell de focs penseu que ha valgut la pena viure la Festa Major de Campoamor.

Bona festa!

Ikea a Sabadell!

La bona notícia es va confirmar divendres al matí, quan tan Ikea com Sabadell Parc Empresarial van enviar sengles comunicats que havien tancat l'acord perquè Ikea s'instal·lés al Sant Pau de Riu-sec.

Aquí hi ha hagut molta feina! De molta gent! Però també del lideratge clar que té la ciutat i el seu govern! Amb un munt d'inversions i d'infraestructures en marxa que la situen en molt bones condicions per sortir-se'n al millor possible.

En un moment com l'actual és una bona notícia que Ikea s'instal·li a la ciutat, pel que significa de dinamització i motor d'una nova àrea d'activitat econòmica de la ciutat, per la inversió que significa, pels llocs de treball, que segons sembla, seran prioritàriament de Sabadell!

Enhorabona a tothom que hi ha treballat de valent per aconseguir-ho! la ciutat s'ho mereix! Com deia algú per la xarxa divendres, Sabadell és al mapa europeu... Desitgem que ben aviat poguem dir Blat, al sac i ben lligat!

Recta final de la campanya per Europa

Ja estem a la darrera setmana de la campanya de les eleccions europees del 7 de juny on decidirem quin és l'equip majoritari que marcarà la pauta els propers anys a Europa.


Aquests dies hem pogut veure i sentir com des de cada opció política es plantejaven objectius diferents; des del PP com una moció de censura contra Zapatero, des de CiU com unes primàries amb el tripartit en vistes a les properes eleccions autonòmiques... De fet així no s'aconseguirà el que és i hauria de ser l'objectiu de les eleccions, fer pedagogia sobre què és Europa i què es proposa per al govern d'Europa per als propers anys. La veritat és que si en som espectadors, hi ha una veritable crisi d'europeisme.


Ara bé, m'agradaria remarcar una de les poques opcions que treballa en clau europea, amb veritable opció de ser un partit amb visió europea, es tracta dels socialistes europeus, amb propostes globals, en clau estrictament Europea.


Enllaço alguns webs on trobareu informació sobre les seves propostes:


http://www.efutur.eu/europa/

http://www.mariabadia.cat/

http://www.socialisteseuropeus.cat/

http://www.noucicle.org/obiols

http://www.nuriaparlon.wordpress.com/

Qüestió d'incompetència!

Encomana

CiU i el pacte per la Competitivitat

Dimarts 28 d'abril, a les portes del Primer de maig, el Consell de Ciutat aprovava el Pacte per a la Millora de l'Ocupació i la Competitivitat de Sabadell amb 50 mesures concretes que ja hem començat a aplicar.

Un cop signat el Pacte, amb el suport de tots els grups municipals, ens entristeix que CiU no li vulgui donar el valor que al nostre entendre té. Però el que més ens entristeix és que CiU s'hagi autoexclòs de participar en tot el procés. Potser per no comprometre's? No ha fet arribar propostes, les haguéssim volgut conèixer, discutir i debatre, com així vam fer amb la resta de grups municipals. Potser és que CiU menysprea els espais de diàleg, concertació i participació, així com les entitats i institucions que hi participen? Potser és que CiU no té propostes més enllà de la baixada d'impostos i la contenció de la despesa municipal? O potser les seves propostes són les receptes liberals de sempre i que són les que ens han portat a la crisi?

De fet CiU ja ens té acostumats a què quan no sap què dir, utilitza el recurs fàcil de parlar sobre l'estil de l'Alcalde i del seu lideratge. Diuen que qui s'excusa s'acusa. No deu ser que al senyor Rossinyol li falta lideratge, idees i compromís? Per altra banda, ens continua sorprenent que CiU parli de què són propostes irrealitzables. Però si no les coneix, no coneix com s'han treballat perquè no hi ha volgut participar, ni en el seu debat ni en l'explicació dels seus continguts concrets. Per a nosaltres el Pacte té tot el valor, perquè a banda del lideratge de l'Alcalde al capdavant, reuneix el consens i la visió compartida de tots els que hi han participat i totes les entitats i institucions que a través de la seva feina també hi han fet arribar propostes

És treballant conjuntament i en la mateixa direcció que la ciutat sortirà reforçada de la situació de crisi actual.

Formació professional i sistema de qualificacions professionals

Coincidint amb la commemoració del Dia del Treball, aquests dies i després d'un any de l'aprovació i la signatura del Pla estratègic Vallès Avança, des del Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental s'està endegant la campanya d’impuls a la formació professional que vestirà els carrers de 22 municipis de la comarca durant els mesos de maig i juny. La campanya té com a objectiu donar impuls tant a la formació professional reglada com ocupacional i també contínua.


Per altra banda, també durant els propers mesos s'està iniciant la difusió del nou Sistema Català de Qualificacions Professionals. Hem presentat les diferents línies d’actuació en relació al reconeixement de l’experiència professional dels treballadors i treballadores. El Vallès Occidental és la primera comarca de tot Catalunya que està iniciant el procés d’aplicació del nou Sistema Català de Qualificacions Professionals. És a dir, està iniciant un projecte que permetrà que els treballadors i treballadores que fa anys que desenvolupen un ofici, vegin reconeguda la seva experiència, mitjançant un procés que inclourà diferents tràmits, mòduls de formació i orientació professional. Tot plegat farà que els treballadors i treballadores tinguin més elements a l’hora de buscar una feina, iniciar un procés de recol•locació, fer el pas de l’escola al treball... I al mateix temps s’ajudarà a les empreses a ser més competitives. Al Vallès Occidental es podrà accedir a tota la informació sobre aquest reconeixement professional des dels punts d’informació i orientació dels serveis locals d’ocupació, agents socials i oficines de treball. Ara, el COPEVO està formant als professionals que atendran aquests punts d’informació, amb la col•laboració de l’Institut Català de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya.

Pacte per a la millora de l'ocupació i la competitivitat de Sabadell

Dimarts 28 d’abril, a les portes del Primer de maig, Dia del Treball, el Consell de Ciutat ha aprovat el Pacte per a la Millora de l'Ocupació i la Competitivitat de Sabadell. Després d’uns mesos de debat i reflexió a l’entorn de les Jornades de Conjuntura econòmica en què dues de les conclusions més clares varen ser la necessitat de generar confiança i de treballar plegats per fer front a la crisi.

Tot seguit, l’Alcalde va proposar elaborar en el marc del Pacte local per l’ocupació de Sabadell i la Taula de seguiment de la conjuntura econòmica -espais de treball concertat amb els agents econòmics i socials de la ciutat- el Pacte per a la Millora de l'Ocupació i la Competitivitat de Sabadell, que va donar lloc a un document amb prop de 50 mesures concretes, unes adreçades a qui més està patint la crisi, les famílies i els col·lectius desafavorits, i d’altres de caràcter estratègic per situar la ciutat en les millors condicions possibles per a la sortida de la crisi.

Un cop aprovat el Pacte ara resta molta feina per fer, per tirar endavant aquestes propostes. En primer terme les de caràcter urgent, totes elles de forma immediata, i en el marc del Pacte local per l’ocupació la priorització de la resta de propostes estratègiques, algunes que ja són a tocar con la Fàbrica Molins, nou espai per a la formació, o el centre d’empreses industrials de Can Roqueta, d’altres de més recorregut que estan en procés de definició conjunta.

Missatge del dia Internacional de la dansa 2009

Avui a Sabadell se celebrava el Dia internacional de la dansa, que cada any té lloc pels volts del 29 d'abril. Malgrat que s'ha hagut de suspendre per la pluja, des d'aquí voldria fer un reconeixement a la tasca que cada any fa l'Esbart Sabadell Dansaire per organitzar aquest esdeveniment a la ciutat de Sabadell que convoca centenars de persones a les quals els uneix un motiu comú: la dansa. També adjunto el missatge d'aquest any:

"Missatge del Dia Internacional de la Dansa. 29 d'abril de 2009
Akram Khan

Aquest dia tan especial està dedicat al llenguatge que tothom pot parlar en aquest món, el llenguatge inherent dels nostres cossos i les nostres ànimes, dels nostres avantpassats i dels nostres fills.

Aquest dia està dedicat a cada déu, guru o avantpassat que ens va ensenyar i ens va inspirar cada cançó, cada impuls i cada moviment.

Està dedicat als infants que desitgen moure’s com el seu ídol. I a la mare que diu: tu pots fer-ho.

Aquest dia està dedicat als éssers de tota religió, color i cultura que transformen les tradicions del seu passat en històries del present i en somnis per al futur.

Aquest dia està dedicat a la dansa, als seus milers d’expressions i a la seva immensa capacitat d’expressar, transformar, unir i delectar."

Cap al 2020

Sant Jordi

El Vallès Occidental, la comarca més competitiva de Catalunya

Avui a El País llegia la notícia que el Vallès Occidental és la comarca catalana amb major competitivitat. Manté la posició des del 2003 (tot i que el 2006 la va superar el Barcelonès).

Potser és el treball amb concertació entre tots els agents del territori? La trajectòria i experiència amb els pactes territorials, el Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental? (vegeu la nota del 31 de març, la del 31 d'octubre 2008 o la del 3 de maig de 2008)? O potser tot plegat juntament amb el dinamisme de tots els sectors i institucions? Treballar plegats cap a una mateixa direcció dóna bons resultats.

Bé, són bones notícies per als 23 municipis del Vallès Occidental, vejam si al 2009 mantenim posició... Si més no continuarem treballant amb perseverança i intensitat per aconseguir-ho, malgrat la conjuntura, la qual intentarem superar amb més treball i convicció que mai.

Aquí teniu l'estudi

Renovació del Pacte d'Entesa

Dimecres 8 d'abril, gairebé en plena Setmana Santa, s'ha produït la renovació del Pacte d'Entesa. Sembla que hagi passat sense pena ni glòria, però és un fet que demostra cohesió, estabilitat, ambició social i nacional. Vegeu les actuacions del govern per fer front a la crisi així com les noves mesures proposades.

L'actualització del Pacte és una magnífica contribució al que ha de fer el Govern en aquesta crisi, i és un full de ruta. És un document fet des del rigor i respecte al paper del Govern i amb una forta dosi de realisme. El document signat pels tres grups recull prioritats i mesures plenament compartides; ja que és un moment en què s'han de definir moltes coses i l'actualització del pacte era una bona oportunitat de projectar optimisme, coherència i cohesió, lluny de la passivitat, el pessimisme i la resignació, estats d'ànim que no ajuden gens a tirar endavant i a trobar sortides de la situació.

Demà dimarts 14 d'abril els tres grups lliuraran al President de la Generalitat i al seu govern el document perquè puguin tirar endavant amb la màxima celeritat per tal de pal·liar els efectes de la crisi. El document és una bona contribució al que ha de fer el Govern en aquesta crisi econòmica, i és un compromís i un full de ruta que caldrà compartir amb el Govern d'Espanya: finançament, trens, avions, beques i vaixells són per Catalunya i els tres grups que donem suport al govern absolutament prioritaris, són temes que s'han començat a treballar i cal tancar amb la màxima celeritat.

Suport a les universitats pel pla de Bolonya

Fa força mesos que hi ha controvèrsia sobre el procés de Bolonya i la decisió que es va prendre fa gairebé 10 anys per tal de confluir-hi. Possiblement durant aquest temps no s'han fet prou esforços per explicar amb claredat què significa. Aquí voldria donar resposta a alguns dels tòpics que s'han agafat per tal d'anar-hi en contra. Per altra banda, he volgut fer l'enllaç amb la declaració que per unanimitat vam aprovar al Parlament de Catalunya donant ple suport als rectors i rectores de totes les universitats catalanes en el procés d'implantació de Bolonya.

En què consisteix la Declaració de Bolonya?

El que es coneix com a ‘Principis de Bolonya’ són una Declaració signada per 29 països l’any 1999 a la universitat d’aquesta ciutat italiana. Actualment ja és subscrita per un total de 47 països. Es pot resumir en tres punts concrets:

• Els estudis universitaris s’estructuren en dos cicles: el grau (les actuals diplomatures i llicenciatures) i el màster (que fins ara no era oficial a Espanya i ara ho és a tot Europa).
• S’estableix l’European Credit Transfer System, instrument que permet determinar la càrrega de docència rebuda i d’esforç d’aprenentatge fet pels alumnes (cada ECTS correspon a 23-30 hores de docència, de les quals 10 són presencials).
• Gràcies als dos punts anteriors es facilita el reconeixement de títols entre els països de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Per això:

• Cal defensar la institucionalitat democràtica de les nostres universitats, especialment davant dels fets com els produïts a la Universitat de Barcelona i fa pocs dies a la Universitat Pompeu Fabra.
• Cal rebutjar l’ús de formes poc dialogants i poc respectuoses per part de grups minoritaris de la comunitat universitària.
• Cal utilitzar els mecanismes democràtics de participació amb els que s’ha dotat la universitat per defensar qualsevol opinió.
• Cal donar ple suport a l’amplíssima majoria de la comunitat universitària que cada dia demostra fefaentment la seva capacitat de diàleg i que treballa per construir una universitat pública dinàmica, oberta, plural, de qualitat i que estigui al servei del conjunt de la societat catalana.

També voldria expressar tot el suport als principis que inspiren l’Espai Europeu d’Educació Superior i als processos d’implantació que s’estan produïnt en els diferents centres universitaris d’arreu del país. Aquests processos i la seva aplicació, sens dubte, sempre poden ser molt millorables, però l’aposta per la internacionalització de la universitat catalana -per facilitar i garantir una mobilitat real i efectiva dels estudiants, dels titulats, dels professors i dels investigadors, i per impulsar sistemes metodològics flexibles i innovadors que cerquin la qualitat del procés docent- és irrenunciable si volem aconseguir modernitzar i enfortir la universitat pública.

Preguntes freqüents sobre Bolonya:

Serà més car estudiar?
El preu total de la carrera serà el mateix, donat que els graus (4 anys) costaran el mateix que les llicenciatures (5 anys). Per altre banda, els màsters passaran de costar els 6.000 a 9.000 euros actuals, a un ventall entre 1.500 a 3.000 euros.

Es reduiran les beques?
Tot el contrari: no desapareixen, s’amplien. El problema és que el sistema de beques espanyol és obsolet, i s’haurà d’ampliar amb la participació del Govern espanyol i el de la Generalitat.

Es podran compaginar estudis i treball?

De la mateixa manera que fins ara. La dificultat d’estudiar i treballar no és nova, i l’únic aspecte que canvia és que amb l’avaluació contínua es redistribueixen les hores de treball al llarg de l’any en lloc de concentrar-les en època d’exàmens.

Tribu evolucionada

El Consorci per l’Ocupació i la Promoció econòmica, referent a Europa

El juliol de 2006 naixia el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. I ho feia sota el paraigües del màxim consens, integrat pels 23 municipis del Vallès Occidental, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, els sindicats CCOO i UGT i les patronals CECOT, CIESC. Des de la seva creació ha jugat un paper cabdal en la promoció econòmica i en la millora de l’ocupació a la nostra comarca i ara s’ha merescut el reconeixement de la Comissió Europea i s’ha situat com un referent a Europa.

En l’actual situació de crisi econòmica i de difícil conjuntura, la Comissió Europea destaca a la seva web el paper del Consorci i el situa en un espai privilegiat. La nostra manera de fer i el consens assolit és per Europa un exemple de bona pràctica, model per a altres territoris. I és que experiències de concertació com aquesta, com la nostra, són encara inaudites a la Unió Europea i és per això que ens podem sentir orgullosos de la tasca que fem, a tots nivells, a favor de la promoció econòmica i l’ocupació.

És ben cert que els darrers temps aquesta no ha estat una tasca fàcil. Al contrari. Els municipis han patit i estan patint la crisi econòmica de primera mà i són una de les portes més directes que tenen els ciutadans a l’hora de buscar solucions, possibles sortides, a moltes situacions difícils que moltes famílies viuen.

Només dues dades ens donen una idea de la situació que vivim al Vallès Occidental. La primera: al mes de gener de 2009 es van registrar 60.969 persones a les Oficines de Treball de la Generalitat de la nostra comarca, un increment del 60% en un any. I la segona: a la nostra comarca, durant el 2008, un total de 3.248 persones han estat afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), la major part al sector industrial, el que representa un 2’5% del total de treballadors assalariats de les industries de la comarca. I darrera de cada número, darrera de cada xifra, hi ha una persona, hi ha una família, que pateix aquesta nova conjuntura econòmica.

És per això que des del Consorci, els ajuntaments han de treballar de valent, de la mà de la Generalitat, i dels agents econòmics i socials, per afrontar amb les màximes garanties aquesta situació i per donar les màximes sortides a les situacions personals que la crisi ens està deixant. Hem de treballar per evitar que la crisi ens porti una fractura social i per estar al costat dels col·lectius més febles.

Amb tot, hem de ser imaginatius. Hem de buscar fórmules per reforçar la formació, que com bé hem anat explicat serà clau els propers mesos. Hem de ser capaços, i ho farem, de crear noves accions que puguin donar noves sortides laborals i formatives a persones que s’han quedat sense feina i que es mereixen una nova oportunitat, en un nou context.

La Comissió Europea descriu el Consorci com "un pas endavant pels pactes territorials a Catalunya". I és que el Vallès Occidental va ser el primer territori de Catalunya en desenvolupar polítiques de concertació entre públic i privat amb el primer Pacte per l’Ocupació de la comarca de l’any 1997 i els Pactes Locals de Sabadell i de Terrassa (2001). Al 1997 vam comptar amb el suport de la Unió Europea: de fet, al 1997 es van crear 9 pactes a tot Espanya i el Pacte per l’Ocupació del Vallès va ser l’únic que va perdurar d’aquells primers pactes de tot l’Estat.
Aquesta concertació ha permès al nostre territori, d’una banda, crear polítiques en benefici de les persones, el territori i les empreses. I de l’altra crear projectes bàsicament en tres àmbits: Conciliació, Immigració i Ajust industrial. El Consorci ha suposat una ajuda per afrontar el futur en millors condicions i fer-ho junts.

Ara, en un context d’incertesa econòmica, hem de redefinir el nostre paper. El Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental ha de ser el motor de la innovació a la comarca; la garantia per fer arribar les polítiques d’ocupació a tots els ciutadans, de tots els municipis, i a les empreses; l’eina per posicionar el nostre territori davant les administracions i els altres territoris; el dinamitzador de la modernització dels serveis públics i el garant de la cooperació entre administracions i agents econòmics i socials.

I en aquest nou context, cal seguir impulsant una dimensió europea a la comarca. Els darrers anys hem viscut moltes experiències que han permès intercanviar bones pràctiques amb altres països, alhora que també hem establert xarxes estables de cooperació a nivell europeu. Un bon exemple n’és la participació activa de COPEVO a l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils (ACTE) o a la xarxa Eurodeco, resultant de l’últim projecte Equal desenvolupat en el territori. Recentment també ha estat aprovat un nou projecte transnacional que en col·laboració amb socis d’Itàlia, Grècia, Xipre i Malta permetrà durant els propers dos anys intercanviar i promoure models de desenvolupament industrial basats en la sostenibilitat i responsabilitat social de les empreses.
En aquest sentit, el Pla Estratègic VALLÈS AVANÇA garanteix el rol del Consorci com a interlocutor de les polítiques generals al territori i el fa referent dels actors principals per al desenvolupament econòmic. Durant aquest nou període dels fons europeus es cercarà la participació en noves xarxes d’interès i s’establiran prioritats, identificant aquells àmbits en que la cooperació transnacional pot portar a un major i millor desenvolupament de les línies estratègiques definides.

En definitiva, continuarem treballant des del Vallès Occidental, per la nostra comarca i pels vallesans i vallesanes. I ho farem de la mà dels ajuntaments i els agents socials i econòmics, i a través de la cooperació transnacional com a bona eina per afrontar el futur.

El català et fa servei al restaurant

Bars i restaurants tenen la necessitat de comptar amb personal ben preparat que doni prestigi a l’ofici i que contraresti la percepció generalitzada d’abandonament de la llengua catalana que es viu en el sector.

L’any 2001 la població estrangera de Sabadell no arribava al 2 % del total. Cinc anys després ja superava el 10 %. Per tant, la major part d’aquesta població fa poc temps que és a Sabadell, amb les implicacions que això té en termes de necessitats i problemàtiques associades al procés d’arribada, adaptació i, sobretot, d’inserció laboral, perquè més del 80 % està en edat de treballar, tot i no tenir, en general, cap formació específica.

Un dels sectors que ha absorbit bona part d’aquests treballadors és el de l’hostaleria: concretament a Catalunya, un 41 % del personal ocupat en la restauració i l’hostaleria procedeix de la nova immigració, i el 98 % de les empreses del sector tenen personal immigrat a les seves plantilles. La majoria sense experiència prèvia en aquest camp i uns coneixements de llengua nuls o molt minsos.

El dèficit lingüístic, evident per a la clientela, també és viscut com un problema entre la professió: el 84 % de l’empresariat i el 61 % dels treballadors consideren imprescindible tenir coneixements de llengua catalana per atendre el públic, però la disponibilitat temporal d’aquestes persones fa necessàries fórmules imaginatives de formació, que siguin alhora senzilles i directes, i que donin a la llengua un valor afegit.

La llengua és un mitjà de servei, un mitjà necessari per a un servei de qualitat.
Sembla clar que la formació professional ha d’anar per aquí, ja que no es pot desvincular la qualitat del servei ofert de la llengua en la qual s’ofereix aquest servei. Amb aquesta filosofia, des del Consorci per a la Normalització Lingüística, juntament amb el Gremi d’Hostaleria i l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell, impulsem la campanya "El català et fa servei", un pla de formació gratuït per a personal no catalanoparlant que permet l’aprenentatge en el lloc de treball i que aglutina continguts de dues àrees intrínsecament relacionades: els procediments de l’ofici i vocabulari i recursos lingüístics bàsics per desenvolupar-lo amb rigor. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística i de la Caixa de Pensions.
Incidir en el sector partint de la base que la llengua és un mitjà de servei que ha d’anar acompanyat d’altres elements orientats a assegurar que la clientela se senti còmoda, dóna un valor afegit a la formació que pot seduir aquelles persones que fins ara se n’han sortit professionalment sense necessitat d’aprendre català. L’alumnat rebrà un certificat acreditatiu dels coneixements adquirits.

En definitiva, amb aquesta iniciativa de formació es vol dotar el personal d’uns coneixements bàsics de llengua que li permetran una atenció al client adequada i, en conseqüència, un increment en la qualitat del servei de l’establiment, que serà distingit amb un certificat acreditatiu de participació en la campanya.

Article publicat avui 30/03/09 a l'Avui+ Sabadell