14 de setembre 2008

Sobre finançament municipal

Ara que el debat polític, i el debat al carrer, que és el que veritablement interessa als ciutadans, està centrat en la crisi econòmica que estem vivint, la qüestió del finançament de les administracions adquireix una nova dimensió.

A Sabadell, les taxes de desocupació i d’altres indicadors econòmics mostren clarament aquesta qüestió i les tendències reals, com a la resta de Catalunya, Espanya i Europa; i posen sobre la taula la veritable qüestió: cal ja una reforma estructural del repartiment del finançament entre les diferents administracions, per fer que el ciutadà sigui el veritablement afavorit, que és el realment important.

Trenta anys de democràcia han marcat un camí i han permès ajustar els engranatges del nostre sistema democràtic, i aquest ha demostrat ben clarament que el ciutadà quan té un problema, al primer lloc on mira i acudeix és al seu ajuntament. En aquest context, ¿no fóra lògic que aquest ajuntament estigués el màxim de capacitat per donar la millor resposta?

El més important de tot és abordar a fons la qüestió, en la qual hi ha molts actors implicats: el sector financer, els sindicats, les patronals, les mesures polítiques, etc., però allà on no es posen d’acord sis premis nobel d’economia, difícilment podrem la resta de mortals assolir la fórmula màgica, i així de clar s’ha de dir.

Què es pot fer des de les administracions públiques? Generar un corrent positiu, aquí sí que es posen d’acord els economistes, un corrent positiu, de confiança, pot ajudar a superar crisis d’aquest tipus, qui no ha sentit o llegit mai que aquest o aquell fet ha provocat la pujada o baixada de les accions a borsa, per condicionants psicològiques, de clima i expectativa.

En aquest context, a Sabadell s’han activat una sèrie de mesures per abordar aquesta qüestió, algunes més de gestos com la congelació de sous dels regidors i directius municipals, i d’altres més de pes com potenciar iniciatives de promoció econòmica, de la innovació i de la indústria, o de manteniment de la inversió que genera licitacions i a la vegada llocs de treball. I com que no s’ha de pensar només localment, és sabut que l’Alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya treballa intensament en “la mare de tots els ous”, la resolució del problema estructural, el finançament local, amb la millora del finançament autonòmic ha de venir també el local, per poder afrontar amb més fortalesa, més inversions i més capacitat d’èxit aquestes qüestions cícliques anomenades crisis i fer el que una part molt important de la societat demana, aprendre dels errors.

I si alguna formació política, com CiU a Sabadell, no és capaç d’entendre que això és lideratge, no només local, sinó a escala de tot el municipalisme català, i només basa la seva acció política en negar les evidències, que s’ho faci mirar.
Vegeu també article publicat a la Vanguardia anomenat Unidad municipal por una nueva financiación escrit també per Manuel Bustos.

2 comentaris:

R. Abril A. ha dit...

Sin duda alguna estas cargada de verdades en lo que comentas.
Es muy fácil comentar la jugada cuando el partido ha terminado, lo difícil es plantear como ha de funcionar el partido para llegar a un buen resultado.
Creo que no solo se ha de trabajar en una financiación adecuada, a la vez que controlada y gestionada. Sino también, tal como comentas, esforzarnos por potenciar la economía a nivel de media y pequeña empresa, a fomentar la capacidad de gestión empresarial a pequeña escala.
No hay grandes medidas, hay pequeños logros que todos juntos nos conjugaran para afrontar esta situación y reforzar nuestra económica de cara al futuro.
No es solo cosa de políticos, todos tenemos nuestra pequeña parte de esfuerzo a realizar.

garmir ha dit...

Hola Montse:
Sense cap mena de dubte és dificil negociar el finançament en un contexte de crisi econòmica, és la excusa perfecta perqué ens tanquin la porta un cop més, la solució és fermesa i unitat.
Edmón.